El fil alguerès

En aquest mar Mediterrani que aquests dies se'ns apareix sanguinari hi ha racons especials. L'Alguer n'és un. Al poble de Sardenya hi va arribar amb vaixells, al segle XIV, una llengua que no només ha arribat viva al segle XXI, sinó que atresora un repertori musical ben gran i exuberant. Aquesta és la història que explica La cançó catalana a Sardenya, el projecte que Claudio Gabriel Sanna va presentar amb el grup Càlic fa deu anys, i que divendres va oferir actualitzat al festival Tradicionàrius. A més de Sanna (veu i guitarra), Josep Maria Cols (piano i acordió) i Àngel Vargiu (clarinet), la formació va presentar el reforç sorprenent de Claudia Crabuzza, la jove cantant algueresa del grup sard Chichimeca, que va anar contraposant una veu temperamental al cant reposat de Sanna, mentre els dos instrumentistes vestien les cançons de sabor portuari. El concert va partir d'antigues balades tradicionals i romanços de reis i batalles que han perdurat en l'imaginari alguerès per resseguir després el fil musical dels cantautors del segle XX com Pasqual Gallo i, especialment, Pino Piras, autor alguerès de mort prematura que va deixar escrites un bon grapat de cançons notables, tant satíriques com elegíaques, però sempre amb la remor de la costa algueresa de fons. Sanna, que assegura que, sense les cançons, la seva llengua no hagués sobreviscut, va deixar per als bisos la que segurament és la seva peça més coneguda, en què implora a Ryanair que salvi l'alguerès amb vols de baix cost.