Una antiga resplendor

Joseph Leo Mankiewicz va dir que, com els assassins, el rodatge d'una pel·lícula deixa empremtes allà on passa. Potser hauríem de considerar que les deixava, sobretot si es tractava d'una producció de Hollywood. Fa una mica més de cinquanta anys, arran del rodatge d'una pel·lícula basada en un drama de Tennessee Williams que du per títol De sobte, l'últim estiu i que va ser dirigida precisament per Mankiewicz, Elizabeth Taylor va fer una estada a Begur, que no era la destinació turística actual, sinó un poblet apartat de la Costa Brava. Com en el cas del pas d'Ava Gardner per Tossa interpretant Pandora, la presència de Liz Taylor va deixar una empremta perdurable. Aleshores, de fet, una estrella de Hollywood tenia una resplendor enlluernadora i, en aquella època, Liz Taylor era una de les màximes estrelles d'aquell aparador de cossos gloriosos. Ella, però, volia ser més que un cos i deixar empremta com a actriu.

Quan Liz Taylor va ser a Begur feia poc que havia interpretat Maggie, la gata damunt de la teulada de zinc calenta, mostrant la seva disposició a encarnar personatges exigents d'una gran intensitat dramàtica. A principi dels 50, la bellesa de Liz Taylor havia donat una resplendor especial a El pare de la núvia, comèdia de Vincente Minnelli, i a Un lloc sota el sol i Gegant, dues pel·lícules de George Stevens que projecten ombres sobre la societat nord-americana consagrada a la riquesa i l'èxit. Però al final de la dècada, amb l'adaptació dels esmentats drames de Williams va emergir la potència dramàtica de Liz Taylor i la seva voluntat de ser reconeguda com una actriu capaç de transmetre alguna cosa més gran que la vida. El primer Oscar va arribar-li l'any 1960 amb La dona marcada, un film de Daniel Mann que detestava. El segon, l'any 1966 amb la seva interpretació histriònica, desmesurada i possiblement alcoholitzada, a Qui té por de Virginia Woolf?. Entremig, Mankiewicz va convertir-la en Cleopatra. A partir dels setanta, el cos de Liz Taylor va deixar de ser gloriós i l'actriu va ser progressivament apartada del cinema, però, mentre feia accions benèfiques, el seu nom va continuar evocant una resplendor. Una resplendor antiga, de quan Hollywood creava icones perdurables.