L'ofici de «curar» obres d'art

Olor de dis­sol­vent i mas­ca­re­tes que sem­blen antigàs. Maria Mauri i Lluïsa Gener són dues res­tau­ra­do­res que tre­ba­llen a l'escola d'art de Tor­tosa i que aquests dies estan res­tau­rant un tapís pin­tat d'Anto­nio Cer­veto. El tapís, d'uns dos metres d'altura, repre­senta la Mare de Déu de la Cinta acom­pa­nyada per sant Pere i sant Pau i va ser pin­tat a prin­ci­pis del segle XX. El va tro­bar una família de Tor­tosa, per casu­a­li­tat, en un res­tau­rant de Toledo i el van com­prar per cedir-lo després a l'arxi­con­fra­ria de la Cinta, el pro­pi­e­tari actual. El prin­ci­pal pro­blema que patix aquest tapís és que és força brut a con­seqüència dels fums i els grei­xos del res­tau­rant on estava pen­jat, diuen les res­tau­ra­do­res. «L'entra­mat de la tela és molt obert i això ha fet que la brutícia s'haja impreg­nat molt», afir­men. Aquests dies fan pro­ves de neteja, pri­mer amb aigua i sabó i després amb bar­re­ges de dis­sol­vent, per tro­bar el pro­ducte ade­quat: que netege però sense fer malbé. A l'aula del cos­tat hi ha un altre tapís pin­tat del mateix Cer­veto, de dimen­si­ons sem­blants, que repre­senta el mar­tiri de Gil de Fre­de­ric a la Xina i que ja està pràcti­ca­ment res­tau­rat. És també de la mateixa època i és pro­pi­e­tat de la residència dio­ce­sana de Sant Miquel. «Va arri­bar tan negre com el de la Cinta i molt pit­jor ja que estava molt arru­gat perquè el guar­da­ven doble­gat», pre­cisa la direc­tora de l'escola d'art, Carme Cle­mente, tot asse­nya­lant que per des­ar­ru­gar-lo el van haver d'humi­di­fi­car i apla­nar. Des de fa poc tenen una taula de succió que humi­di­fica i aplana però en aquest cas no la van poder fer ser­vir perquè el tapís no hi cabia. Ara només queda prac­ti­car-li els últims retocs.

Una altra peça que tenen per res­tau­rar és un retaule de deu metres d'altura per 5,8 d'amplada obra de Joan Lahosa (1902-1982), nas­cut a Prat de Comte, que estava a l'església de Sant Fran­cesc de Valls. L'obra, una pin­tura a l'oli sobre tela engan­xada a un bas­ti­dor de fusta, és de finals dels anys 40, però està molt mal­mesa a causa de la intempèrie i els excre­ments de colom, ja que l'església on estava es tro­bava pràcti­ca­ment en ruïnes.

Des que el curs 1994-1995 es va posar en marxa el taller de res­tau­ració de l'Escola d'Art i Dis­seny de la Dipu­tació a Tor­tosa s'han res­tau­rat dese­nes de peces pictòriques i escultòriques de tota la demar­cació de Tar­ra­gona. Un pes impor­tant el van tin­dre els pas­sos de Set­mana Santa de Tor­tosa. Per res­tau­rar-los fins i tot es va haver de con­trac­tar per­so­nal de suport. Actu­al­ment al taller hi tre­ba­llen dues res­tau­ra­do­res i dos pro­fes­sors a més de la direc­tora de l'escola i hi ha matri­cu­lats uns 40 alum­nes. Els més expe­ri­men­tats també con­tri­bu­ei­xen a la feina de res­tau­ració.

Enguany com a nove­tat han impar­tit un curs de res­tau­ració de paper i enqua­der­nació tra­di­ci­o­nal i un altre sobre mesu­res de pre­ser­vació i con­ser­vació de mate­rial d'arxiu. Des de la Dipu­tació de Tar­ra­gona, de qui depèn l'escola d'art de Tor­tosa, es vol con­ver­tir aquest cen­tre en un espai de referència en matèria de res­tau­ració a tot Cata­lu­nya. De fet, a la demar­cació ja ho és, i nom­bro­ses enti­tats i ajun­ta­ments de tota la província els por­ten els seus béns perquè els res­tau­ren.