cultura

Una Lluna que resulta familiar

Murtra Ensemble guanya la 1a beca Primer Acte de la Fundació Casademont per a espectacles infantils

‘Viatge a la Lluna' barreja la música, el teatre i les projeccions d'il·lustracions i animació

El pro­jecte gua­nya­dor de la pri­mera edició de la beca Pri­mer Acte per a mun­tat­ges de tea­tre infan­til o fami­liar, que atorga la Fun­dació Jaume Casa­de­mont i que té les bases pràcti­ca­ment cal­ca­des a les del premi Quim Masó –la dotació també és de 30.000 euros–, al qual està vin­cu­lada, es titula Viatge a la Lluna, i la for­mació Mur­tra Ensem­ble, de Bada­lona, n'és la pro­mo­tora. L'espec­ta­cle pren el nom del conte musi­cal homònim, obra de Xavier Mont­sal­vatge (música) i Josep Maria Espinàs (lle­tra). Aquesta peça dura uns 20 minuts escas­sos, de manera que Mur­tra Ensem­ble va incor­po­rar al pro­jecte el músic i com­po­si­tor Albert Gui­no­vart i el dra­ma­turg, actor i direc­tor Pau Miró. El resul­tat ha estat la cre­ació d'una segona part de l'espec­ta­cle (Llunàtics) en què la colla dels Pes­quis, pro­ta­go­nis­tes de la pri­mera part, ja han arri­bat a la Lluna després d'haver-hi pla­ne­jat un viatge abans. La música de la segona part serà de Gui­no­vart i el text, de Miró, que també serà el direc­tor escènic de l'espec­ta­cle, que és apte per a tots els públics. Viatge a la Lluna, un espec­ta­cle mul­ti­dis­ci­pli­nari en què la música i el tea­tre es bar­re­gen amb les pro­jec­ci­ons de dibui­xos –Sebastià Serra– i ani­ma­ci­ons –Jordi Caba–, s'estre­narà, com mar­quen les bases, a El Tea­tre, de Bes­canó, en el marc de la pròxima edició de Tem­po­rada Alta, i també farà tem­po­rada al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya. A la pri­mera con­vo­catòria de la beca Pri­mer Acte s'hi van pre­sen­tar fins a 23 pro­pos­tes i el jurat va voler ahir des­ta­car-ne la qua­li­tat, men­ci­o­nant expres­sa­ment en l'acta les set fina­lis­tes.

Acte distès

L'acte de lliu­ra­ment del premi Quim Masó i la beca Pri­mer Acte, ahir, a La Pla­neta, va transcórrer de manera dis­tesa, amb mitja sala plena i l'absència, simp­tomàtica, de can­di­dats a l'alcal­dia de Girona –a La Pla­neta hi cap
menys gent que en un camp de fut­bol, queda clar– mal­grat que siguin els pre­mis de tea­tre més impor­tants del país, que no pre­mien la feina feta, sinó que per­me­ten fer-ne, i per tant esde­ve­nen essen­ci­als. Josep Maria Fona­lle­ras va esde­ve­nir un enjo­gas­sat mes­tre de cerimònies que va donar pas a un breu i cor­rectíssim reci­tal poètic de Lluís Marco.

Poste­ri­or­ment va tenir lloc l'acla­mació dels gua­nya­dors dels dos pre­mis, amb anècdota inclosa: un malentès entre Fona­lle­ras i un dels repre­sen­tants de Mur­tra Ensem­ble, Ber­nat Bofa­rull, que al pre­sen­ta­dor i al públic els va fer molta gràcia però que va dei­xar des­col·locat, per dir-ho suau, al repre­sen­tant de la for­mació bada­lo­nina. La broma final de Fona­lle­ras vari­ant la lle­tra de la cançó de Gui­no­vart Per què he plo­rat? (Mar i cel), va ser de tar­geta ver­me­lla.

El repre­sen­tant del jurat del premi Quim Masó, Pere Puig, va fer després la seva valo­ració sobre els pro­jec­tes fina­lis­tes, 7 de 21 en la pri­mera votació, dels quals en van arri­bar 3 a la dar­rera: Molly Swe­e­ney, Cham­pi­ons Lea­gue (Josep Julien) i Expo­sició (Toni Martín). Va gua­nyar Brian Friel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.