Temporada d'estretors

La programació del Liceu de la temporada 2011-12 es va presentar a finals de febrer, però ha estat a mitjans d'abril quan els abonats han rebut el llibret corresponent, amb la qual cosa ja es pot fer una anàlisi amb més dades a la mà. El marc econòmic és complicat pel descens de les aportacions públiques, que es pot intentar contrarestar amb increments en el taquillatge i el mecenatge, aspecte aquest en el qual el nostre país encara té força mancances. No ens enganyem, però, el paradís del finançament privat de la cultura –Estats Units– tampoc no està lliure de problemes: una orquestra de primera com la de Filadèlfia ha fet fallida.

Les estretors afecten per força l'activitat, però no justifiquen l'inici ben galdós de la temporada: fragments de Faust en concert. El teatre es pot posar a la defensiva i al·legar que era això o res, però, deixant de banda que és evident que el muntatge escènic deu haver caigut per causes econòmiques i que alliberar dels seus contractes els dos repartiments no deu ser fàcil ni barat, el missatge que s'envia és d'impotència.

Una llàstima, perquè el conjunt de la temporada, al costat del retorn de vells coneguts (fóra bo saber quines produccions pròpies del Liceu són reposables i quines no), ofereix atractius i curiositats a parts iguals. Entre aquestes, comprovar com es desempallega Jordi Savall, avesat a treballar amb els seus conjunts, amb l'orquestra del Liceu a Il burbero di buon cuore. Com aquest any, una òpera de compositor català arribarà al Liceu després de ser estrenada fora, mentre que Le Grand Macabre en el sensacional muntatge de La Fura dels Baus, promet guspires escèniques com Linda di Chamounix promet guspires vocals amb Diana Damrau i Juan Diego Flórez. Cal destacar els dos Zemlinsky i Pélleas et Mélisande: confio que el muntatge de Robert Wilson no provoqui les fugides en massa que els veterans expliquen que va generar l'obra fa 49 anys. Aquesta serà l'última producció de Michael Boder com a titular. Permetran les estretors econòmiques solucionar el tema sempre pendent de l'orquestra?

Això em dóna peu per agafar ja la calculadora per analitzar la nova política de preus del coliseu de la Rambla, una de les mesures aplicades per intentar incrementar els ingressos. Els títols escenificats passen a un ampli ventall de possibilitats que potser han conduït el teatre a no batejar cada categoria. Els títols estel·lars són Linda di Chamounix, La bohème, Adriana Lecouvreur i Aida, amb preus un 10% superiors als d'aquest any. La següent categoria l'ocupa Le Grand Macabre (un 5% més), seguit d'Il burbero di buon cuore, el díptic Zemlinsky i Pélleas (pràcticament no varien). Un cas particular és el de les dues òperes de Mozart, a mig camí entre les funcions cares i les populars (que també s'encareixen prop un 10%), encara que les funcions d'abonament de Le nozze di Figaro siguin de torn popular.

La disminució en el conjunt de l'activitat artística es trasllada als diferents torns d'abonament, fins al punt que alguns tenen dues òperes escenificades menys que enguany. Excepte l'A i alguns dels populars, la majoria d'abonaments són més barats, amb la qual cosa no és forassenyat suposar que el teatre confia que l'abonat compri entrades d'allò que no li toca. Posem, per exemple, un abonat del torn C a la zona 4 que vulgui també veure els Zemlinsky i un Mozart. En total, es gastaria 747 euros, gairebé un 10% més que el que li ha costat l'abonament de la temporada actual. I això sense comptar amb la confiança cega que impliquen els abonaments per a la visita concertant de Bayreuth, amb repartiments desconeguts. Ara bé, el millor del Turó Verd no sempre són els cantants.