Entusiasme

Resulta enco­rat­ja­dor veure com en aquests temps d'indig­nació perpètua no defa­lleix l'entu­si­asme i l'empenta en deter­mi­nats joves que tenen molt clar el que volen i no estan dis­po­sats a renun­ciar-hi. De la mateixa manera cal valo­rar molt espe­ci­al­ment aquells espais que són recep­tius d'aquest tipus d'acti­tuds i es con­ver­tei­xen en apa­ra­dor de nous talents sense pri­o­rit­zar el que es faci o no de caixa. El saxo­fo­nista de jazz Mar­cel·lí Bayer i el noble esce­nari del Círcol Maldà con­for­men un exem­ple immi­llo­ra­ble d'aquest binomi. Tots els dijous del mes de juny, el jove músic bar­ce­loní ha dis­po­sat de la sala del car­rer del Pi per expo­sar amb dife­rents for­ma­ci­ons la seva par­ti­cu­lar manera de reac­ti­var el llen­guatge del jazz. S'ha exer­ci­tat en la for­mació de duet. En una pri­mera ocasió al cos­tat del pia­nista i com­pany de pro­moció Marco Mez­quida, un altre dels expo­nents de la dar­rera for­nada amb un nivell de qua­li­tat i per­so­na­li­tat que reclama segui­ment al detall; i un segon dia al cos­tat del gui­tar­rista Publio Del­gado, que ja ens va impres­si­o­nar la tem­po­rada pas­sada amb la seva adap­tació musi­cal de l'obra de Con­rad, Lord Jim. Però han estat les dues ses­si­ons en què ha ofert la seva pro­posta en for­mació de nonet que han donat bona fe del poten­cial i la sana ambició sonora que hi ha al dar­rere la bufera de Bayer. Nonitz és a més la madu­ració del seu pro­jecte de gra­du­ació a l'Escola Supe­rior de Música de Cata­lu­nya pel qual va dis­po­sar de la bene­dicció d'una lle­genda del jazz com és el saxo­fo­nista Lee Konitz. Un gest que a més queda docu­men­tat amb la seva par­ti­ci­pació com a con­vi­dat il·lus­tre en el disc de debut de Mar­cel·lí Bayer, publi­cat pel segell llei­datà Qua­drant Records.