Aus i llegendes

Entre les xeme­ne­ies de Gaudí i el cel de Bar­ce­lona, Pedro Javier González i Hora­cio Fumero van alli­be­rar la màgia d'uns acords en què con­flu­ei­xen aro­mes atlànti­ques i per­fums medi­ter­ra­nis pre­nyats d'unes sono­ri­tats que tenen en comú la pro­vi­nença del sud. Amb el far­cell com­po­si­tiu del con­tra­bai­xista Fumero ple de peces pròpies amb noms d'ocell i les fal­se­tas de la gui­tarra fla­menca de González ali­men­ta­des per lle­gen­des de l'illa de San Fer­nando i patri­ar­ques d'Alge­si­res, els assis­tents van delec­tar-se amb la ger­ma­nor asso­lida entre els cor­dat­ges dels seus ins­tru­ments. Fins i tot els quei­xo­sos pel retard de l'inici i la falta de visió de l'esce­nari, van sen­tir-se com­pen­sats en part per l'excel·lent ofici i la cali­desa que va exhi­bir aquest duet d'alta volada. L'entesa entre Fumero i González va gene­rar un clima de com­pli­ci­tat que sem­blava con­ta­giar-se per sim­pa­tia. Catedràtic del llen­guatge jazzístic, el con­tra­bai­xista argentí va abo­car savi­esa i conei­xe­ment sobre les arrels del seu folk­lore (zam­bas, tan­gos, cha­ca­re­ras...), men­tre el cum laude de la gui­tarra fla­menca va fer gala de l'elegància i la sub­ti­lesa amb què ha ensi­nis­trat un gènere que emana de les entra­nyes de l'ànima. La soci­e­tat que han acon­se­guit esta­blir González i Fumero ha engen­drat un mera­vellós híbrid en què la jon­dura es reves­teix de finezza i el con­torn de les sono­ri­tats adqui­reix una pro­fun­di­tat inu­si­tada. Seria desit­ja­ble que l'encert d'aquesta aven­tura quedés sege­llat amb un enre­gis­tra­ment que el docu­menti.