Tret de sortida a Vic

No són temps en què el com­promís social des­ta­qui a cap nivell, cosa que el sar­da­nisme ha vis­cut en pell pròpia amb una evo­lució fluc­tu­ant pre­ci­sa­ment perquè ha estat un dels seus fona­ments. És per això que cal cele­brar que el Con­curs de Colles Sar­da­nis­tes de Vic que orga­nitza la Colla Ria­llera arribi a la 86a edició, i més encara per l'estat de salut que va demos­trar dis­sabte donant el tret de sor­tida del Cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de Colles Sar­da­nis­tes. Pel que s'hi va veure, pro­met ser un dels més dis­pu­tats dels dar­rers anys. Amb l'absència, per exigències del guió nor­ma­tiu, de l'actual cam­pi­ona, la Mare Nos­trum de Bar­ce­lona, les colles Encís de Man­lleu, Tar­ra­gona Dansa, Maig i Vio­le­tes del Bosc de Bar­ce­lona van demos­trar ser unes fer­mes can­di­da­tes a un tron que no es diri­mirà fins al mes d'octu­bre vinent al Mer­ca­dal de Bala­guer, amb para­des intermèdies al Ser­ra­llo de Tar­ra­gona i el Pla de la Seu de Bar­ce­lona.

La plaça Major de Vic és un dels esce­na­ris més gra­ti­fi­cants per al sar­da­nisme de com­pe­tició. L'entorn és impor­tant per a l'espec­ta­cle, i per això és encer­tat que les pro­ves prin­ci­pals tin­guin lloc en espais simbòlics. Si més no, amb la pers­pec­tiva del públic, que n'hau­ria de ser el des­ti­na­tari prin­ci­pal. És un avenç, però els con­cur­sos de colles tenen un fort poten­cial d'espec­ta­cle que podria ren­dir molt més. Des d'aquest punt de vista, es fa estrany que es man­tin­guin trets incom­pren­si­bles per als espec­ta­dors com la sar­dana revessa (una prova poc estètica només com­pren­si­ble per als molt ave­sats), el galop de cor­te­sia (eter­na­ment monòton per mal plan­te­jat) o el galop de sor­tida, una dis­bauxa irra­ci­o­nal que fa mal a l'espec­ta­cle. Els dan­sai­res de les colles apor­ten tot un doll de pos­si­bi­li­tats artísti­ques que s'hau­rien de poten­ciar. Si s'hi apostés i es trenqués abso­lu­ta­ment amb el pas­sat, l'evo­lució podria ser més gra­ti­fi­cant.