Sopa de lletres

Parau­les sobre­po­sa­des, fra­ses sense sen­tit quan l'ordre dels mots en modi­fica el resul­tat final, amb sono­ri­tats que es repe­tei­xen sense sig­ni­fi­car el mateix, són els ele­ments que con­for­men el diàleg entre aquests dos grans de l'escena: Àngels Mar­ga­rit i Tho­mas Hauert. Un diàleg que neces­sita el dic­ci­o­nari a la mà (o més exac­ta­ment, pro­jec­tat al teló de fons) per tram­pe­jar els malen­te­sos que van sor­gint un cop i un altre, i que final­ment cons­ti­tu­ei­xen l'essència de la comu­ni­cació quan s'observa amb ulls ria­llers.

Pen­sat com una posada en comú entre els seus llen­guat­ges –amb l'ondu­lació que marca Mar­ga­rit a través d'eixos forts i el tren­ca­ment dels supòsits dinàmics que fa tan par­ti­cu­lar Hauert–, From B to B és un tre­ball ama­ble per ballar ple­gats sense tras­pas­sar l'essència de cap dels dos intèrprets, la qual cosa en els pri­mers moments crea una sobre­po­sició matus­sera, amb músiques enca­de­na­des sense fines bau­les, però que mica en mica es va ajus­tant fins a com­pon­dre parau­les que s'escri­uen soles i duets que s'aco­blen.

From B to B també és un viatge d'anada i tor­nada, d'apro­pa­ment i d'aïlla­ment, com el doble acròstic que Màrius Serra ha com­post per anar del nom d'ell al d'ella i a l'inrevés, una com­bi­natòria de lle­tres de cartró que poblen l'esce­nari a la manera d'una sopa de lle­tres de sòlid gra­fisme i la sono­ri­tat a punt d'explo­tar.

Els moments on Mar­ga­rit intenta repe­tir les parau­les ale­ma­nyes amb les quals es pre­senta Hauert i quan ell fa el mateix amb el text en català d'ella són dues peti­tes joies de poe­sia sonora que mate­ri­a­lit­zen un con­flicte diari entre les per­so­nes.