La Brava i la Daurada

Si féssim un cam­pi­o­nat de fes­ti­vals entre la Costa Brava i la Costa Dau­rada, se l'endu­ria la pri­mera. El dese­qui­li­bri segueix sent ben palès, i podríem tro­bar molts motius pels quals Bryan Ferry o Quincy Jones fan con­certs exclu­sius a la zona de Girona i no a la de Tar­ra­gona. D'entrada, perquè el nivell econòmic del turisme a la Costa Dau­rada és d'espar­de­nya i se l'atreu per la festa i els parcs temàtics.

Els fes­ti­vals de Cap-roig i Pera­lada, tots dos pri­vats, com també el Fes­ti­val de la Porta Fer­rada o l'Acústica de Figue­res, han ele­vat el cai­xet musi­cal fins a extrems d'exqui­si­desa, apro­fi­tant el seu públic “selecte”. Dit d'una altra manera, a Girona hi ha diners i tra­dició per inver­tir-los en cul­tura. Dema­nar a un tar­ra­goní que pagui 100 euros per escol­tar Bryan Ferry és encara ciència-ficció, pot­ser perquè no els té. O perquè no està acos­tu­mat a pagar-los. Tar­ra­gona ha apos­tat per la cul­tura popu­lar i no per la culta. S'ho gasta tot en les fes­tes majors i en l'arque­o­lo­gia de cara al turista. No negaré que s'ha fet una bona feina amb Santa Tecla, la Tar­raco Viva o la Set­mana Santa, però també és cert que s'ha acos­tu­mat a la gent que la música sigui gratuïta, orga­nit­zada des de l'Ajun­ta­ment.

Per altra banda, seria tapar-nos els ulls si no reco­neguéssim la falta de suport dels mit­jans gene­ra­lis­tes envers el que es fa al sud de Bar­ce­lona. Qual­se­vol con­cert que es fa a la capi­tal o a la Costa Brava rep una des­pro­por­ci­o­nada atenció en com­pa­ració amb el que es fa a Tar­ra­gona. Pos­si­ble­ment, per falta d'hàbit d'anar al sud, per no aca­bar-se de creure que hi pot haver res d'interes­sant. O perquè la gran majo­ria de peri­o­dis­tes són de Bar­ce­lona cap amunt, i no cap avall. I així passa que fes­ti­vals de rock com el Palm-Fest gai­rebé no tenen ressò, o que el Delta Sound d'Amposta només surt a la tele quan l'alcalde d'Amposta el pro­hi­beix.