Una altra manera d'oferir música

Josep Pintó és un hote­ler i res­tau­ra­dor molt amant de la música. I al seu esta­bli­ment, just en una punta de l'embas­sa­ment de la Llosa del Cavall, tocant a Sant Llo­renç de Morunys, hi ha con­di­ci­o­nat un audi­tori amb capa­ci­tat per a 100 per­so­nes amb un piano Blüthner, assa­o­nat pel temps però amb molta per­so­na­li­tat. Allí hi con­voca can­tants amics, en una gamma artística ben diversa, i, sor­pre­nent­ment, obté una afluència de públic que ja vol­drien algu­nes de les con­vo­catòries capi­ta­li­nes. La tem­po­rada pas­sada, per exem­ple, hi va actuar Lídia Pujol. Enguany ha tin­gut la col·labo­ració de la Fun­dació Victòria dels Àngels per fer un cicle molt interes­sant. Va començar amb una taula rodona mode­rada per Josep Cuní, que va glos­sar la figura de la can­tant. Després, un reci­tal d'Yrene Martínez Roca, un con­den­sat de Madame But­terfly en una adap­tació de Jaume Radi­ga­les i un reci­tal dels alum­nes de l'aula de cant de l'Escola Victòria dels Àngels van dur a una clo­enda d'una qua­li­tat super­la­tiva: Ofèlia Sala, a qui el Liceu va con­fiar bona part de l'home­natge que es va retre a Victòria, i Albert Gui­no­vart, col·labo­ra­dor de Victòria en nom­bro­sos reci­tals, gires i cur­sos d'estiu, ens van sub­mer­gir en aque­lla atmos­fera íntima, tan pròpia de l'estrena de cançons espe­ci­al­ment a l'època de Schu­bert. Una bona part del reci­tal la van inte­grar obres que el desem­bre pas­sat va ofe­rir Ofèlia Sala en un reci­tal en la Schu­bertíada bar­ce­lo­nina i del qual ja vam donar compte a El Punt en l'edició del 24 de desem­bre, i que fa poc va repe­tir al Palau de les Arts de València amb un èxit espec­ta­cu­lar. Aquí el pia­nista, en comp­tes de Hel­mut Deustch era Albert Gui­no­vart, però sense voler fer com­pa­ra­ci­ons podem dir que el nivell que van asso­lir amb el cicle La Rosa als lla­vis, d'Edu­ard Toldrà, que subs­tituïa les cançons de Wolf de l'ante­rior reci­tal citat, va ser genuí. Ens van com­moure les cançons de bres­sol i de pare­lla de Strauss, espe­ci­al­ment també l'An Syl­via i Die Liebe, de Schu­bert. Les cançons amo­ro­ses ita­li­a­nes d'Isaac Albéniz (1860-1909), un clar home­natge a la seva memòria, van com­ple­tar el pro­grama que els va obli­gar a dues pro­pi­nes, A la Música, de Schu­bert, i Abril, de Toldrà. Cal dir que el sopar de tast que va ofe­rir, després, el res­tau­ra­dor, regat amb un trans­pa­rent Cos­ters del Segre, no va tren­car en abso­lut el clima deli­cat de la vet­llada.

I Mone­gal no para. Ja ha pen­sat per l'any vinent, amb l'asses­so­ra­ment de Jaume Radi­ga­les, en una història de les veus de tenor a través de l'òpera. La pri­mera cita, el 19 de setem­bre, amb el millor can­tant de l'últim con­curs Viñas, el tenor Roger Padullés.