‘Chaâbi'

De vega­des, a l'estiu, l'enorme ven­tall de fes­ti­vals dóna l'opor­tu­ni­tat única del des­co­bri­ment; és quan, de sobte, un esclat nou s'obre i es des­plega d'impre­vist. La imper­do­na­ble ignorància només ens per­met tas­tar la superfície d'una nova veu que arriba fes­tiva, però que no deixa de ser el retaule d'una sono­ri­tat atàvica i reco­ne­guda, un ressò que mos­tra la veri­tat més sen­zi­lla i directa, l'ori­gen, l'estat pri­mi­geni del que som i ens uneix. Així, el fes­ti­val Por­tal­blau, de l'Escala, pre­sen­tava Kamel el Har­rachi.

Kamel el Har­rachi pon­dera una imatge d'ama­ble seri­o­si­tat, asse­gut, estàtic, amb un certa rigi­desa, recon­cen­trat, afer­rat a la man­dola, dis­po­sat a des­ple­gar tot un fabulós reper­tori clàssic, ins­pi­rat en la poe­sia oral here­tada de la Cas­bah i altres epo­pe­ies beduïnes. Són cançons llarguíssi­mes que nei­xen len­tes i sòbries, però que van crei­xent, enri­quint-se, amb el ritme i la ins­tru­men­tació addends. Històries essen­ci­als que esbos­sen la tra­dició alge­ri­ana i que tenen la volun­tat de con­tar allò quo­tidià, l'art del car­rer, la vida dels bar­ris, l'exili i el retorn, les bar­re­res i pre­ju­di­cis. Amb cinc músics de for­mació clàssica, Kamel el Har­rachi va demos­trar, mal­grat el so defi­ci­ent, ser un artífex ple de talent i que canta de mera­ve­lla l'estil chaâbi –gènere naci­o­nal, la ves­sant popu­lar de la música culta que ve de la gran tra­dició aràbiga-anda­lusí medi­e­val–, mos­trant el que sig­ni­fica per­pe­tuar la tra­dició fes­tiva i popu­lar, però intro­duint noves pos­si­bi­li­tats ins­tru­men­tals com el con­tra­baix o el banjo. El con­cert va tirar a curt, però va acon­se­guir fer sal­tar alguns espon­ta­nis de les seves cadi­res i encen­dre l'evi­dent siner­gia medi­terrània que alguns s'obs­ti­nen a obviar.

Ignoro per què no érem a Empúries, com era anun­ciat. Ignoro per què érem a la plaça Cata­lu­nya, al cos­tat d'un parc infan­til infes­tat de cana­lla ale­gre­ment des­cor­dada. Perquè de tra­mun­ta­nada, ni mica.