Nou públic? A L'Auditori

L'Audi­tori de Bar­ce­lona ha fet pública la nova tem­po­rada de cobla a través del seu web. Xafar­de­jant-lo, el pri­mer que des­taca és que per pri­mera vegada ano­mena la cobla pel seu nom. “Cobla”, hi diu, sense ama­gar-la en cap calaix de sas­tre ni fent bar­re­ges poc natu­rals. De fet, és lògic. La cobla és clàssica, és simfònica, és moderna i és con­tem­porània, però sobre­tot, és cobla, i enguany L'Audi­tori hi aposta com mai ampli­ant el nom­bre de con­certs, espa­iant-los en el calen­dari i apos­tant per noms d'interès inqüesti­o­na­ble per obrir del tot el ven­tall estètic.

Consta de sis pro­pos­tes que tin­dran lloc entre octu­bre i març i hi fa lluir totes les vari­ants de color pos­si­bles. Noms prin­ci­pals de l'àmbit com el de Jordi Molina i els de les cobles Sant Jordi, Prin­ci­pal de la Bis­bal i Medi­terrània, s'hi bar­re­gen amb noms com els de Tim Gar­land, Roger Mas, Carme Canela, Lluís Vidal, Niño Josele i Fran­cesc Rius. Noms poc o gens vin­cu­lats a la cobla i musi­cal­ment del tot eclèctics, que hi apos­ten amb la força artística pròpia i la que els donen ele­ments simp­tomàtics dels seus his­to­ri­als, esquit­xats de pre­mis Grammy per aquí i per allà. Un pro­grama que dóna la visió més estric­ta­ment clàssica apos­tant alhora per la pro­jecció a través de la fusió amb la gui­tarra del Niño Josele, l'òptica forana de Tim Gar­land, la sen­su­a­li­tat de Carme Canela i l'acos­ta­ment al pop de Roger Mas. O sigui, el regust més tra­di­ci­o­nal al cos­tat de pro­pos­tes ago­sa­ra­des, la qual cosa dóna l'opor­tu­ni­tat de dei­xar-se cap­ti­var per des­co­brir-ne tots els valors sonors. Ara només cal difusió. L'Audi­tori ha nor­ma­lit­zat el paper de la cobla en la seva pro­gra­mació, però és pro­ba­ble que per a l'èxit d'espec­ta­dors cal­gui una dedi­cació espe­cial per arri­bar a tots els públics. En bene­fici de la cobla i també d'aquesta pro­gra­mació.