La banda de Villar continua amb la tardor musical
Cinc formacions cambrístiques han donat vida al passeig de la tardor musical d'enguany
Cinc formacions camerístiques han donat vida al passeig de la tardor musical desenvolupat durant la vesprada del dissabte 8 d'octubre en aquesta localitat de la comarca dels Serrans. Una activitat programada per la societat que li fa de suport a la banda Unió Musical Santa Cecília de Villar i que va aconseguir aglutinar a un nodridíssim grup de persones que va recordar el costum de les verbenes a alguns indrets d'aquesta població al llarg de la història.
D'aquesta manera, el grup de saxofons ha posat la banda sonora a la plaça de la Font, mentre que els trombons ho feien a les portes del Patronat, el quintet de metalls saludava els assistents a l'Hort de Senyor i una violinista nouvinguda des d'Irlanda, feia les delícies d ela música barroca i celta al carrer de Sant Roc, d'aquesta vila serrana. El passeig musical, ha tingutcloenda a ala sala de concerts de la Unió Musical de Santa cecília, lloc on dos joves percussionistes d ela formació bandística, interpretaven temes de Turina, Huesgen i Bach.
La pròxima activitat programada en aquesta edició d ela tardor musical tindrà lloc el proper dissabte 15 d'octubre, amb l'actuació del conjunt de cambra l'Edeta Wind Quintet, a la sala de concerts de la societat musical.
S'oblida part de la història
Pere RossellSota un guió escrit pel sempitern director del grup escolar Fabian i Fuero, el passeig musical, ha visitat alguns punts de la geografia local villarenca, sense tocar vores i amb una clara voluntat de continuar silenciant la història més pròxima. Fa la sensació que, per a una part de la població de Villar, el silenci sobre l'autoria de la Font o el bastiment del Patronat a base de sang i patiment, amaga la realitat d'una història viscuda.
Alguns dels assistents al passeig musical, diuen que la Unió Musical no ha de clavar-se en política, però dissortadament, quan llig en públic les notes escrites, siga de qui siga, actua de manera política i permet la interpretació política d'una sola facció: dels vencedors. No dir ni una paraula de la font bastida l'any 1953 pels facinerosos del poble i no fer cap comentari sobre els inefables bisbes Melo i Olaecehea, és fer una lectura pacata de la història i, ja se sap que, el poble que oblida la seua història, està obligat a repetir-la i, això mai no serà plat de bon gust.
Ja està bé que la Unió Musical de Villar intente recuperar la història més pròxima, però l la nova directiva coordinada per Miguel Miralles, hauria de fer un esforç per recuperar-la al complet i amb el màxim respecte cap a les dues parts que sempre conté el relat històric, els vencedors i els vençuts. No li para bé a la societat cultural més gran del poble, servir un relat interessat. Qualsevol guió que haja de fer-se públic des de la trona, ha de procurar ser equilibrat, compensat, rigorós i ample de mires.