Aniversari feliç

Amb un bon sentit de l'oportunitat, l'OBC celebra el bicentenari del naixement de Liszt, amb un programa, si no monogràfic, sí construït amb intel·ligència. Wagner, un dels músics que es van beneficiar de la generositat de Liszt, obria amb l'Obertura i bacanal de Tannhäuser. Des dels primers compassos va quedar evident el mestratge d'Antoni Wit: el tema dels pelegrins va ser exposat amb una equilibrada fusió de timbres i petites inflexions, accents subtilment marcats que mai trencaven la fluïdesa de la frase. Lluny de la microgestió d'esdeveniments en què s'ha convertit sovint la direcció orquestral moderna, el veterà director polonès aposta per un discurs ben estructurat on l'atenció al detall mai esdevé una excusa de lluïment narcisista. Així, els fogots erotòmans de la bacanal wagneriana van estar tan ben plasmats com la cavalcada desesperada d'El caçador maleït de Franck.

Aquesta partitura és una de les moltes filles que van tenir els poemes simfònics de Liszt, dels quals Wit en va interpretar dos dels més rellevants. L'inici ominós de Tasso, lamento e trionfo va ser el punt de partida d'un contrastat passeig pel dramatisme i l'exaltació. Més notable encara va ser la versió d'Els preludis, potser perquè l'obra és més rodona que la seva germana, amb un Liszt desplegant la seva capacitat de transformació de les cèl·lules musicals. Wit va estar tan atent a la vehemència poètica com a la brillantor heroica de l'obra, amb una OBC amb motius per estar satisfeta amb el seu convidat.