Tàpies, més dramàtic

Antoni Tàpies va inau­gu­rar ahir al ves­pre una expo­sició de la seva obra més recent. On? A la gale­ria del seu fill, Toni Tàpies (Con­sell de Cent, 282), el qual jun­ta­ment amb la seva mare, Teresa Barba, ha tin­gut cura de la selecció de les peces i de dis­po­sar-les a l'espai. Les pin­tu­res llu­ei­xen a la planta de peu de car­rer i els dibui­xos, a la pri­mera planta. Un con­junt que des­co­breix el Tàpies més actual, el dels últims cinc anys, un Tàpies més des­pu­llat, més essen­cial, més cru, cor­pre­ne­dor, mis­teriós, que com a fi últim, “con­vida a mirar i pen­sar”, escrit per ell mateix. El més nou que s'hi ense­nya són les obres que ha creat aquest estiu al seu paradís de Cam­pins.

Cada dos anys, Tàpies pre­senta les seves últi­mes obres a la gale­ria que té el seu fill a Con­sell de Cent. Ahir va ser la pri­mera vegada que no va acu­dir a la inau­gu­ració de l'expo­sició. No hi va poder assis­tir perquè “li fallen les for­ces; se sent molt i molt can­sat”, lamenta el seu fill. Les for­ces físiques, la ment la té tant (“o més”) lúcida. I és exac­ta­ment el que evoca el seu tre­ball més recent: és menys matèric, perquè Tàpies ja no pot supor­tar grans pesos, però conté un dra­ma­tisme més punyent que mai.

Tàpies com­plirà el pròxim 13 de desem­bre 88 anys. A l'hivern, no acos­tuma a crear grans obres, més aviat s'entreté amb petits for­mats. És a par­tir de la pri­ma­vera quan, ins­tal·lat al Mont­seny, reprèn la pro­ducció seri­o­sa­ment. “Tàpies vol­dria viure moltíssims anys més per crear moltíssi­mes pin­tu­res més. Així ho sent”, exclama Toni Tàpies. L'expo­sició estarà oberta al públic fins a finals de gener.

Tàpies és actu­a­li­tat a la seva ciu­tat, Bar­ce­lona, i també al món. En con­cret, en l'influ­ent món germànic, on se l'apre­cia molt. El Museum für Gegenwartskunst de Sie­gen va inau­gu­rar diu­menge pas­sat l'expo­sició Antoni Tàpies. Bild, Körper, Pat­hos, en la qual s'aple­guen una cin­quan­tena d'obres de l'artista que abas­ten més de set dècades de cre­ació. És una impor­tant i extensa retros­pec­tiva des dels anys qua­ranta fins a l'actu­a­li­tat, comis­sa­ri­ada per Eva Sch­midt. El con­junt inclou set obres que per­ta­nyen al museu de Sie­gen i una qua­ran­tena més cedi­des per la Fun­dació Tàpies de Bar­ce­lona i el propi artista. L'expo­sició ha estat pos­si­ble gràcies a una coo­pe­ració amb l'IMMA (Irish Museum of Modern Art, a Dublín) i el Museu d'Art de Reyk­ja­vik, on també s'expo­sarà entre els anys 2012 i 2013. S'ha edi­tat un catàleg en què 12 autors fan una apro­xi­mació per­so­nal a l'obra de Tàpies. Entre ells, Eulàlia Vall­do­sera, Verena Tin­tel­not, Xavier Antich i Lau­rence Ras­sel.

Sie­gen, la ciu­tat natal de Rubens, va ator­gar l'any 1972 el IV Premi Rubens a Antoni Tàpies, que lla­vors tenia 49 anys i es va con­ver­tir en l'artista més jove a rebre aquest reco­nei­xe­ment, que es dóna per tota una tra­jectòria pictòrica.