Tuts?

Després d'uns mesos de des­cans, tor­nem en aquest històric suple­ment lite­rari amb olles i tututs, com si fóssim de Breda. La dita que asso­cia Breda amb els tututs i les olles és ono­ma­to­peica. No pas per la banda de les olles, que reme­ten als bons ter­ris­sai­res bre­dencs, sinó pels tututs. Es coneix que, dècades enrere, per la festa major de Breda sem­pre es con­trac­ta­ven les millors orques­tres del moment: la Sel­va­tana, la de la Bis­bal... De resul­tes de la banda sonora d'aque­lles fes­tas­ses, els tututs van que­dar asso­ci­ats per sem­pre més a les cone­gu­des olles. Quan ho vaig saber de seguida vaig pen­sar en Salt. Em ballava pel cap que els de Salt també par­la­ven de tututs, però m'errava d'un tut. Encara ara molts sal­tencs de pro par­len dels tuts per refe­rir-se a la sirena de les fàbri­ques, veri­ta­ble banda sonora del poble des que en 1850 la revo­lució indus­trial trans­formà les sèquies (la sèquia Monar, per exem­ple) en fàbri­ques. Cadas­cuna mar­cava els hora­ris de tre­ball amb un tut dife­rent, de manera que molts sal­tencs eren capaços de dis­tin­gir-los per poder saber, així, quan sor­tien a tre­ba­llar els de casa. Avui torna a sonar el tut d'aquest suple­ment. Fem-ne un tuit.