Solidaritat i compromís

Potser sí que una bona manera de guanyar presència pública pugui ser prenent part d'iniciatives solidàries. Ens ho demostra cada any la Cobla Contemporània amb la seva vinculació amb Mans Unides, que no només afavoreix la divulgació en un àmbit de públic no vinculat d'aquesta faceta desenfadada de la música de cobla de què ha estat promotora, sinó que a més contribueix a sostenir una feina solidària en una línia similar a la que vinculen Unicef i el Barça. A una altra escala, és clar, com també ho són les col·laboracions de l'Agrupació Sardanista d'Horta amb la cavalcada del Pare Noel del Carmel i la de l'Agrupació l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes com a seguici reial a la cavalcada de Reis de Nou Barris, dues iniciatives que divulguen el fet sardanista indirectament mentre demostren la seva vitalitat i la seva capacitat d'implicació social.

Si adaptem la dita, podríem dir que la millor solidaritat comença per un mateix, i en aquesta línia de compromís que tan bé il·lustra uns Músics per la cobla que diferents òrgans institucionals ja anomenen com “la Creu Roja de la cobla”, enguany haurà destacat la que ha desenvolupat el Foment de la Sardana de Barcelona per celebrar el 90è aniversari. L'abnegada i molt més que valuosa feina d'historiografia musical que du a terme a través del seu romàntic cicle de ballades i concerts, ha donat enguany encara una empenta més de qualitat, solidàriament impagable per diversos motius. Amb tot, l'any sardanista s'haurà acomiadat amb un dels èxits mediàtics més sonats de la història recent, com ho ha estat el disc de sardanes de l'ONCE, una iniciativa sorprenent per la seva qualitat. Vaja, que el sardanisme ja està trigant a convertir-se en el pal de paller de la pròxima Marató de TVC. L'esperit, el té.