Musical a mida

Ja podeu córrer a veure el musi­cal autòcton més entre­tin­gut i ins­truc­tiu d'aques­tes fes­tes! Si en ante­ri­ors oca­si­ons hem des­ta­cat la pro­gra­mació d'aquest tea­tre al cor del Raval, ara ja ningú no pot igno­rar la seva existència. La Vam­pira del Raval és fet a mida per a aquest espai: un història tru­cu­lenta ambi­en­tada en aquest barri a la Bar­ce­lona d'abans de la I Guerra Mun­dial, una ciu­tat sot­mesa a l'arbi­tra­ri­e­tat cri­mi­nosa de la patro­nal, que no dub­tava a pro­moure la repressió més bru­tal con­tra l'obre­risme, amb la con­nivència dels poders eclesiàstic, judi­cial i mili­tar de l'omi­nosa bor­bo­nada. L'espec­ta­cle té l'atrac­tiu d'una història ben con­tada, basada en fets reals, sobre la pro­xe­neta i infan­ti­cida Enri­queta Martí, que faci­li­tava infants a pede­ras­tes de l'alta soci­e­tat i beu­rat­ges fets amb la sang dels inno­cents sacri­fi­cats per vivi­fi­car la salut dels aca­ba­lats per­ver­tits, que la poli­cia cor­rupta va man­te­nir en l'ano­ni­mat. Si, a tot ple­gat, hi afe­gim una esce­no­gra­fia molt efec­tiva, una música en directa esti­mu­lant i uns intèrprets abo­cats i còmpli­ces. És tot un encert repre­sen­tar els nens de l'obra com a tite­lles de fil, en les deli­ca­des mans de Valen­tina Raposo, que atorga atrac­tiu i con­trast als per­so­nat­ges. El rei de la funció és Mingo Ràfols que domina la pla­tea espe­ci­al­ment en el seu rol trans­ves­tit de la tafa­nera Clàudia Elias, la veïna que va des­co­brir els luc­tu­o­sos fets. La cançó de La xafar­dera es compta entre els millors números del mun­tatge, jun­ta­ment amb Car­re­rons de Bar­ce­lona que con­du­eix Pep Cruz, La Vam­pira del Raval que incor­pora amb fres­cor Mercè Martínez, o la peça a qua­tre veus Qui­nes pen­ques, de ritme engres­ca­dor i vibrant. I això que el dia que ho vam veure no hi era Roser Bata­lla, que alterna paper pro­ta­go­nista amb Martínez.