cultura

Crítica

flamenc

‘Quejío' de vellut

No és nove­tat que el nom de Miguel Poveda fa temps que treu cap en l'altar dels grans del fla­menc. L'ombra dels genis de la Isla i l'Albaicín, Camarón i Morente, és allar­gada, però la llum que irra­dia el can­taor de Bada­lona és de les que con­tri­bu­eix a expan­dir l'essència del gènere fins als con­fins de l'uni­vers. Van ser, els de l'Audi­tori, setanta-cinc minuts de pura delícia, en què la cali­desa del seu quejío de vellut –nítid i col­pi­dor– va impar­tir càtedra de com man­te­nir intacte l'àngel del cante enmig del cam­ba­lache d'aquest segle XXI. Va obrir foc amb unes alegrías de Cadis que van encen­dre les pri­me­res espur­nes d'entu­si­asme, va seguir amb la inten­si­tat con­tin­guda d'una envo­lu­pant mala­gueña i va bro­dar la difi­cul­tat que sem­pre plan­teja la soleá amb el mèrit afe­git d'ager­ma­nar dos refe­rents con­fron­tats com Mai­rena i Marc­hena. Al seu cos­tat, la gui­tarra sem­pre fidel de Chi­cu­elo con­tribuïa a embol­ca­llar-li la veu entre acords i arpe­gis que li con­ce­dien un ves­tit fet a mida. Un moment par­ti­cu­lar­ment evo­ca­tiu va ser quan va reme­mo­rar el seu debut al Fes­ti­val de la Unión i va recu­pe­rar una minera en nom del pri­mi­ti­visme d'un art que ell mateix rei­vin­dica des del títol del nou disc ja enlles­tit, Arte­Sano. Va rema­tar pas­se­jant per Jérez i Utrera amb l'aire de festa i cele­bració que com­porta el pal de la bulería. Era la rúbrica per­fecta per a un reci­tal antològic. Tot el que va venir després ja s'ho podia haver estal­viat. Sense des­merèixer la bona feina musi­cal del mes­tre Amargós i les facul­tats més que sobra­des de Poveda a l'hora de rein­ven­tar-se la copla, per molt com­pren­si­ble que sigui aquest afe­git en l'espec­ta­cle amb vista a la gale­ria, la distància entre la veri­tat i la impos­tura encara es va fer més palesa. Tot i així, al final es va recu­pe­rar el bon sabor de boca gràcies als ver­sos de Maria Mercè Marçal (Cançó del bes sense port) i als records de Morente (Aurora) i Camarón (La leyenda del tiempo).

Miguel Poveda
Catalunya Arte Flamenco
L'Auditori (Barcelona), 12 de gener


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.