Nit de clàssics negres

Jason Barwick va néixer el 1989, així que té com a molt 23 anys. Veure'l en directe és com ima­gi­nar-se el dia­mant en brut que era Jimi Hen­drix el 1965, quan ell tenia la mateixa edat i estava a punt d'ini­ciar la meteòrica car­rera cap a la glòria. A Barwick ja el vam veure fa dos anys a la Mirona, també al Black Music, i lla­vors ja ens va que­dar clar que el seu geni no és d'aquest món. Ahir, Jason i la seva banda, The Brew, van inau­gu­rar l'11è Black Music Fes­ti­val, amb un impres­si­o­nant exor­cisme de blues-rock atem­po­ral i poderós. La sòlida base rítmica que for­men Tim (baix) i Kur­tis (bate­ria), pare i fill molt com­pe­ne­trats, com­pleta un equip de pri­mera amb la gui­tarra de Jason, que tot i els seus salts frenètics no falla amb la seva metra­lleta de sis cor­des. Pre­sen­ta­ven el seu últim disc, The third floor, però en rea­li­tat aquest power trio britànic no neces­sita l'excusa d'un disc nou per ofe­rir con­certs de dues hores que no donen treva.

Prèvia­ment, va obrir el con­cert inau­gu­ral de l'11è Black Music Fes­ti­val el grup gironí Soul a Banda, for­mat per músics tan expe­ri­men­tats com el gui­tar­rista Fran­cesc Uba­nell, el bate­ria Marc Marquès, el bai­xista Lluís Subi­ra­nas i el saxo­fo­nista Albert Coma­le­ras, més dos voca­lis­tes, Xavi Benítez i San­dra Fern, que s'entre­guen amb passió no fin­gida als grans clàssics del soul: Papa's got a brand new bag, Take me to the river, Soul man, Knock on wood, Ain't no moun­tain high enough o The house that Jack built. Un grup amb tanta ànima com ofici.

I anant més enrere, la nit va començar amb una pre­sen­tació del fes­ti­val a càrrec del seu direc­tor, Jordi Pla­na­gumà, i l'alcalde de Salt i pre­si­dent de la Dipu­tació, Jaume Tor­ra­madé, que va dir que les dues ins­ti­tu­ci­ons apos­ten fort pel Black Music, perquè és impor­tant per a Salt i per al con­junt de les comar­ques giro­ni­nes.