cultura

Enric Adserà Riba

Pintor i escultor

“Quan treballo descanso i quan no treballo em canso”

Enric Adserà Riba (1939), prolífic pintor, escultor i gravador, ha passat la major part de la seva vida a Holanda, on ha arrelat personal- ment i com a artista. Acaba de viure tres exposicions simultànies a Valls i a Tarragona

Quan era petit, ja es considerava un artista?

Des dels 4 o 5 anys, dibuixava tot el que podia. Qualsevol cosa em servia: llapis, guix, els carbonets del foc... Era un no parar. També feia escultures amb un feix d'eines de fusta que em va regalar el mossèn del poble. Quan tenia 8 anys em van portar a veure l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, que era amic de la família, i li vaig ensenyar uns dibuixos. D'un autoretrat, em va dir: “Noi, ho has fet molt bé, però la piga te l'has col·locat a l'altra banda.” Jo no havia caigut en l'efecte mirall...

Vaja, tota una vocació. Però no deuria ser fàcil arribar a ser artista professional des de Cabra del Camp i en ple franquisme.

No era fàcil. De fet, l'escultor
Josep Busquets, amb qui vaig
fer classes quan tenia 11 anys
i que em va influenciar, em va
advertir: “Si vols ser artista,
prepara't per passar gana.”

Però no va ser el seu cas.

No, sortosament. Vaig a anar
a Barcelona a treballar en publicitat i a estudiar a Llotja.

Per què no es va quedar
a Barcelona?

Cantava amb l'Orfeó Laudate, i el 1959 vam actuar al País de Gal·les, en un festival internacional. Allà vaig conèixer la Korrie, una jove cantant d'un cor holandès. Després de cartejar-nos durant un any, vaig decidir anar a Holanda per retrobar-me amb ella. I ja m'hi vaig instal·lar definitivament.

A Holanda, com era l'ambient
artístic?

Hi vaig exposar un any després d'haver arribat. Hi havia moltes oportunitats de formació. Vaig
estudiar gravat i a l'Acadèmia de Belles Arts d'Amsterdam. També vaig treballar com a il·lustrador
de les planes d'opinió d'un diari molt important, amb tan bona fortuna que un dels meus dibuixos va agradar molt a un ministre de l'època que va voler comprar l'original. El diari me'l va comprar i l'hi van regalar. A partir de principis dels anys setanta ja vaig
poder viure com a artista.

Figuració, abstracció, collage, gravats que són escultures...
La seva obra ha canviat molt
al llarg dels anys?

Tinc una obra molt variada. Ho va dir una vegada un crític d'art holandès, l'Ad van der Blom: “L'Adserà no pertany a cap corrent. Ell mateix és el corrent.” De vegades m'han dit que se si m'assemblo a Tàpies o si uns dibuixos recorden Picasso... Jo vull ser jo. Amb Tàpies, de tota manera, hi tinc una cosa en comú: m'inspiren els objectes de la vida quotidiana.

Acaba d'exposar al Museu de Valls, al Museu d'Art Modern i al Tinglado de Tarragona. Però se sent profeta a la seva terra?

Aquests museus són com casa meva, però sóc més conegut a
Holanda que aquí. Tampoc he mirat d'exposar a Barcelona, la veritat, perquè em falta temps per treballar. Quan treballo descanso
i quan no treballo em canso.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.