Maricaquer?

Ja vam veure que el rècord català de vari­a­bi­li­tat ver­bal el té la rose­lla, amb tretze mane­res de dir-ne. Però la natura passa de la flor a la fruita, i avui toca ple­gar fruita de pri­ma­vera: nes­ples, la dolça fruita del nes­pler. Les nes­ples pro­ve­nen del llatí mes­pi­llum i aquest, del grec mes­pi­los. Però en català aviat es va començar a defor­mar per inter­ferència d'una altra fruita molt comuna, la pera, de manera que aviat també en vam dir nes­pres (i nes­prer) i, segons on, nis­pros (i nis­prer).

A Bada­lona, però, aquests arbres frui­ters es conei­xen amb el nom de mica­quers i del fruit en diuen micaco, que és paraula d'ori­gen japonès. L'influx bada­loní es nota a la roda­lia, perquè en mol­tes zones del Maresme par­len de mica­cos i en algu­nes viles aquesta deno­mi­nació nipona ha evo­lu­ci­o­nat tot gene­rant vari­ants ben curi­o­ses. A Teià, per exem­ple, del fruit en diuen meli­caco i de l'arbre meli­ca­quer, pot­ser per inter­ferència d'un terme tan dolç com la mel, tal com passa amb els meli­co­tons mallor­quins (amb gust de mel i pell de cotó).

Fa dos dilluns vaig com­pro­var in situ que a Ale­lla algu­nes cases de la vila tenen mari­ca­quers plens, ara que ve la pri­ma­vera, de mari­ca­cos. Nes­ples, nes­pres, nis­pros, mica­cos, meli­ca­cos o mari­ca­cos, ben bons que són!