Poca broma amb les bromes

Segons el DIEC, broma és: “Acció d’entre­te­nir-se fent o dient facècies, movent gat­zara, etc. Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell, de fer-hi broma.” Avui és el dia de les bro­mes, però de baixa inten­si­tat, com ara pen­jar llu­fes a l’esquena de qui tin­guem a prop i alguna nimi­e­tat simi­lar. No es pot fer broma sobre la monar­quia, per exem­ple, si no es vol aca­bar a Bèlgica. Tam­poc no es pot fer broma sobre dese­nes de temàtiques deli­ca­des, si no es vol morir cre­mat a les fla­mes de les xar­xes soci­als. I és que les bro­mes molts cops poden tenir resul­tats poc reco­ma­na­bles, com passa al pro­ta­go­nista de La broma (1967), debut en novel·la de l’autor txec Milan Kun­dera (1929-2023). Així que, poca broma. Nino­tets de paper i sense la cara del rei...