Novel·la
Jordi Capdevila
El novel·lista de fons
En un estadi on es fan els Jocs Paralímpics, Hakim, un jove atleta del Marroc, somia aconseguir la glòria. Quan estava a punt d'abastar-la, va alçar “l'únic braç que tenia i va inclinar el cos endavant per entrar victoriós... i va ser en aquell precís moment que, tot d'una, va perdre l'equilibri i va caure just abans de l'arribada”.
Aquest incident, que significaria un abans i un després en la vida de Hakim, inicia la setena novel·la de Jordi de Manuel que té com a protagonista el policia nacional Marc Sergiot. L'acció passa en l'escenari d'una Barcelona una mica anestesiada per la crisi que comença a treure el nas i per la delinqüència global que s'hi va assentant. És en ple mes d'agost del 2008 quan el gos que passeja per Collserola un simpàtic metge ja jubilat troba restes humanes recents que creen la sospita d'un tipus monstruós d'assassinat. Aquesta descoberta coincideix amb unes persecucions que acaben amb morts violentes a la zona del Poble Nou de Barcelona, que poden estar relacionades amb les despulles trobades a Collserola.
Amb tres protagonistes centrals
La novel·la va avançant en un anar i venir en el temps en relació amb els tres protagonistes centrals: Hakim, que fuig de la pobresa, violència i xafogor del Sàhara marroquí amb el somni de triomfar com a atleta a Barcelona, però a qui un inoportú desmai li fondrà el somni; Zoran, un georgià que es deixa endur pels tentacles del crim organitzat en el tràfic global d'òrgans humans; i Leo Reyes, un ingenu lladre de poca volada de la Barcelona marginal autòctona, que és el que engresca i pateix més tota la història.
Jordi de Manuel, que maneja com pocs la tècnica de la novel·la negra, retrata amb nitidesa els tres personatges que, per capricis del destí, tenen la necessitat de sobreviure en un infern d'interessos i accions violentes que els superen i els poden abocar a la destrucció. El mateix passa amb els guardians de l'ordre, on trobem Sergiot en plena depressió perquè està sense feina i amb un ajudant que només sospira per entrar en el cos dels Mossos. I uns Mossos d'Esquadra encara una mica passerells que al final s'hauran de fer càrrec de la investigació de tots els crims.
El fons humà de la novel·la, que aprofundeix en temes punyents com la immigració massiva i la marginació social com a llavors de la delinqüència, manté un ritme trepidant, amb atracaments de poca volada que generen persecucions d'alta cilindrada, morts violentes al carrer, situacions límit i corrupció assassina.
I tot explicat amb un llenguatge directe, planer, a vegades fins i tot poètic, sempre intrigant i amb moltes sorpreses. Un ritme narratiu que fa la novel·la atractiva i excitant, fàcilment llegidora.
És el resultat de la mestria d'un escriptor de fons, tant per la seva trajectòria com per la seva continuïtat, que se supera en cada nou llibre i dignifica un gènere cada vegada més popular i atractiu arreu, com és el de la novel·la negra.
