Per parells

Si alguna cosa dis­tin­geix la cobla Sant Jordi és la seva pre­dis­po­sició natu­ral per desen­vo­lu­par qual­se­vol pro­jecte artístic amb el màxim rigor, cosa que, donada la qua­li­tat indi­vi­dual de cadas­cun dels seus intèrprets, vol dir amb la màxima fia­bi­li­tat musi­cal. És un valor reco­ne­gut d'una manera força unànime però intan­gi­ble, i no és gratuït que els reco­nei­xe­ments siguin pal­pa­bles i tin­guin noms. Amb pocs dies de marge, l'evidència i la casu­a­li­tat han fet que els n'arri­bin per parells, i després de rebre el Premi Ciu­tat de Bar­ce­lona en la cate­go­ria de música ator­gat per l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, diven­dres incre­men­tarà la seva nòmina de guar­dons amb el Premi Agustí Bor­gunyó que just ara li ha con­ce­dit Saba­dell Més Música.

En una soci­e­tat que en bona mesura fun­ci­ona a bat­ze­ga­des, la imme­di­a­tesa que s'ha ins­tal·lat en la genètica cre­a­tiva gai­rebé obliga a obte­nir resul­tats amb urgència. En l'àmbit artístic això s'ha traduït en una bona col·lecció de pre­mis i dis­tin­ci­ons que s'acos­tu­men a con­ce­dir a ini­ci­a­ti­ves con­cre­tes, pro­ba­ble­ment sem­pre remar­ca­bles però sovint volu­bles. No és el cas dels guar­dons que tot just ha rebut la cobla Sant Jordi. En espe­cial, el Premi Bor­gunyó, que vol dis­tin­gir tra­jectòries, objec­tius a llarg ter­mini..., cosa que implica madu­ració, des­til·lació d'un pro­jecte ela­bo­rat amb cri­teri. I encara més, que impli­quen una evo­lució. Pel que fa a la cobla Sant Jordi, se'n parla sovint per l'interès inhe­rent a les seves pro­pos­tes, però és molt pro­ba­ble que en el futur aquest dia a dia repre­senti una etapa històrica sus­cep­ti­ble de con­ver­tir-se en refe­rent. Els guar­dons fan lluir les car­re­res i és fantàstic que hi siguin, però el millor premi és que el pro­jecte artístic esde­vin­gui una referència, i aquest honor la cobla Sant Jordi l'asso­lirà en un futur força imme­diat.