Zàping?

Zàping era un dels ter­mes nous que sor­tia a l'anunci de la segona edició del DIEC. La defi­nició, com­par­tida amb el DGLC, diu: “Acció de pas­sar ràpida­ment d'un canal a un altre de tele­visió amb el coman­da­ment a distància.” Fa gràcia el ràpida­ment, perquè no se m'acut com es deu poder pas­sar d'un canal a un altre a poc a poc. Suposo que el lexicògraf que ho va redac­tar pen­sava en rei­te­ració, més que no pas en rapi­desa. L'exem­ple que n'il·lus­tra l'ús és: “Fa zàping quan comen­cen els anun­cis.” Zàping és un angli­cisme que prové del verb to zapp (anar com un llamp, i aquest llamp pot­ser per­met traçar l'ori­gen d'aquell ràpida­ment). La qüestió és que l'entrada ja ha començat a enve­llir i ara es busca nova defi­nició (o mot) per desig­nar el zàping digi­tal, que no és ben bé el mateix que can­viar de canal, sinó que implica cli­car les cre­ue­tes que per­me­ten anar al con­tin­gut (tot sal­tant-se l'anunci) o tan­car pop-ups, bàners, etc. El crei­xent con­sum de tele­visió a la carta, bar­re­jat amb els dia­ris digi­tals, crea noves for­mes de publi­ci­tat. Val a dir que el bàner ja és pre­sent al DGLC però no encara al DIEC, el qual es limita a reco­llir l'homògraf pro­hi­bi­ci­o­nista baner: “Encar­re­gat de fer com­plir els bans.” Fem-ne un bàner?