Rascanyós?

L'esperit crític no és gaire practicat ni apreciat en una societat atemorida pels desastres econòmics que ens envolten. Naturalment, per exercir l'esperit crític cal conrear abans un cert criteri. És a dir, cal tenir el màxim d'informació sobre les coses i després exercitar-se per tenir capacitat de discerniment entre el que és important i el que és accessori. Ser crític, doncs, no vol dir (només) contradir o anar contracorrent. En aquestes pàgines del suplement de Cultura escriuen uns quants col·legues que exerceixen la crítica. És a dir, que expressen la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes. Sovint, però, a les tertúlies d'alguns mitjans de comunicació fan una fusió interessada entre dos aparells: l'audímetre (destinat a mesurar l'audiència dels programes) i l'audiòmetre (destinat a calibrar la sensibilitat auditiva). Entre els que més criden (per obtenir l'atenció de més públic), predominen els rascanyosos. Un ésser rascanyós és algú més aviat poc afable que sempre porta l'opinió contrària. El terme prové, en darrer terme, del verb rascar i passa per rascany, entès com un esdeveniment inesperat o dificultós. Cada cop és més rascany trobar éssers amb esperit crític que no siguin rascanyosos.