La terra encesa

La terra encesa és el títol del lli­bre de poe­mes que Jesús Mas­sip (Roque­tes-Tor­tosa, 1927) ha dedi­cat a mossèn Vicenç Gar­cia, Lo Rec­tor de Vall­fo­gona, gran poeta del bar­roc –tor­tosí com ell–, i que el Cam­pus Ter­res de l'Ebre de la URV pre­senta aquest diven­dres, dia 13, al mig­dia, a les noves ins­tal·laci­ons que la uni­ver­si­tat tar­ra­go­nina va obrir a Tor­tosa, al barri de Remo­lins, el setem­bre pas­sat.

Aquest volum poètic de Mas­sip vol ser, doncs, amb un autor del ter­reno –com diuen en el graciós dia­lecte tor­tosí–, el bateig acadèmic d'aques­tes ins­tal·laci­ons, que comp­ten, també, com a com­ple­ment, amb les acti­vi­tats de l'Antena Cul­tu­ral Tor­tosa, de la mateixa URV. Un gran esforç, sens dubte, del món uni­ver­si­tari, empre­sa­rial i polític d'aques­tes ter­res del sud i les tar­ra­go­ni­nes, tan pròximes geogràfica­ment, però sovint i fins fa poc temps tan dis­tan­ci­a­des política­ment i econòmica­ment, com sap per­fec­ta­ment –i ha escrit una infi­ni­tat de vega­des– el meu il·lus­tre veí de cròniques sudis­tes, Josep Bayerri i Raga.

El cas és que la gene­ració de Mas­sip (que acaba de fer 85 anys i es manté vivaç de cap com un far­datxo de marge), és a dir, també la d'altres lite­rats, com Vergés, Pérez Bon­fill i Zoraida Bur­gos, con­ti­nua activa en el pano­rama intel·lec­tual d'aquests ter­ri­to­ris (altra cosa és la seva presència en els mit­jans bar­ce­lo­nins, sem­pre tan atra­bi­li­a­ris a l'hora de con­sig­nar el que passa més enllà dels seus cer­cles imme­di­ats), i la prova d'aquesta acti­vi­tat i, sobre­tot, d'aquesta acti­tud, són aquests poe­mes de Mas­sip, dedi­cats a res­ca­tar el lle­gat de mossèn Vicenç Gar­cia, el cèlebre, càustic i immor­tal tor­tosí rec­tor de Vall­fo­gona, que a les vores flu­vi­als del Riu­corb, en aquells con­fins de la Segarra bla­dera on nor­mal­ment plou tan poc, va fer tro­nar i ploure amb els seus ser­mons, poe­mes i sàtires.

Vull pen­sar que tant els ver­sos de Mas­sip com el pròleg (tinc entès que magnífic) que ha ela­bo­rat el crític Àlex Broch (que serà qui els pre­sen­tarà al cam­pus tor­tosí el dia esmen­tat) esmen­ten abun­dant­ment algu­nes de les cir­cumstàncies aquí només esbos­sa­des. Estic con­vençut que aquest volum serà una peça de referència bibli­ogràfica, aug­men­tada encara –si això és pos­si­ble, i ho és– pel con­junt d'apor­ta­ci­ons gràfiques que el dibui­xant i pin­tor, també molt relle­vant, Domènec Cor­be­lla, nat el 1946, jus­ta­ment a Vall­fo­gona de Riu­corb, ha fet en aques­tes pàgines, a través de la sèrie de pas­tels sobre paper La Vall del Corb.

En fi, aquest diven­dres que ve, a par­tir de la una del mig­dia, un petit oasi per a la cele­bració del pen­sa­ment poètic, crític i artístic, enmig dels dra­mes humans i les vul­ga­ri­tats que hem de supor­tar.