Simfonia d'una gran ciutat

No deixa de ser dis­cu­ti­ble la con­si­de­ració de La ciu­dad –lli­bre publi­cat el 1925 i ara feliçment recu­pe­rat– com a pre­cur­sor de la novel·la gràfica. L'il·lus­tra­dor belga Frans Mase­reel (1889-1972), espe­ci­a­lista en el ter­reny de la xilo­gra­fia, va bas­tir amb aquest volum un fresc de la vida en una gran ciu­tat a par­tir d'una suc­cessió d'imat­ges sense diàlegs; no es tracta, però, d'il·lus­tra­ci­ons que seguei­xin un mateix fil argu­men­tal sinó de dibui­xos autònoms que for­men part d'una mena de monu­men­tal mosaic.

En qual­se­vol cas, seria una dis­cussió retòrica que no ama­ga­ria la importància d'aquesta obra; a qui cone­gui el New York City –una suc­cessió d'estam­pes ambi­en­ta­des a Nova York– de Will Eis­ner no li estra­nyarà que aquest autor fos un gran admi­ra­dor de l'obra de Mase­reel.

Reco­ne­gut paci­fista amb gran interès per abor­dar afers d'interès social, Mase­reel va pren­dre par­tit ober­ta­ment a favor del comu­nisme soviètic durant els anys 20 i 30 i va par­ti­ci­par en nom­bro­ses acti­vi­tats de caire anti­fei­xista. La seva denúncia de les desi­gual­tats soci­als es fa evi­dent al llarg de les pàgines de La ciu­dad, un retrat de la des­hu­ma­nit­zació a les grans metròpolis on es con­trasta l'estil de vida de les clas­ses adi­ne­ra­des i de l'alta soci­e­tat amb la sor­di­desa de la vida dels obrers. Violència, crims, pobresa, misèria, explo­tació labo­ral i pros­ti­tució són alguns dels aspec­tes que ana­litza la mirada de Mase­reel, amb un estil que evi­den­cia la seva admi­ració pels gra­vats de Goya i el seu paral·lelisme amb els cor­rents artístics de l'època, com l'expres­si­o­nisme (tant el pictòric com el cine­ma­togràfic). La ciu­dad pot recor­dar d'altres obres que per aque­lla època també van mos­trar la seva pre­o­cu­pació per la deriva de les grans urbs, com les pin­tu­res de Grosz –un altre dels admi­ra­dors de Mase­reel–, pel·lícules com Berlín, sin­fonía de una gran ciu­dad de Wal­ter Rutt­mann o Metrópolis de Fritz Lang (totes dues del 1927, poste­ri­ors a La ciu­dad) o novel·les com Man­hat­tan Trans­fer, de John Dos Pas­sos, o Ber­lin Ale­xan­der­platz, d'Alfred Döblin.