Música terrenal

Vet aquí un d'aquests àlbums que en podríem anomenar totals i que, de tant en tant, ens agrada comentar. Àlbums que, a més a més d'un text, unes il·lustracions i, en aquest cas, també una música, tenen un valor afegit d'esperit diguem-ne pedagògic més que no pas divulgatiu. Kalandraka, aquí a través de la seva filial catalana Hipòtesi, ofereix una interpretació completa d'una obra mestra de la creativitat. Ens acosta Les quatre estacions, d'Antonio Vivaldi (1678-1741) i ens ajuda a entrar-hi (pensem que a tots, no només als nens i nenes) a través d'una narració descriptiva, d'unes il·lustracions atmosfèriques i lluminoses, d'una interpretació cuidada cedida per EMI amb una primer violí prestigiosa i unes ressenyes biogràfiques de tots els participants.

A través de les evolucions d'un esquirol de pell vermella que apareix a tots els dibuixos, el lector/espectador/oient recorre la terra en què viu i que, al llarg de les estacions de l'any, es veu afectada pels canvis en el clima, les activitats dels seus pobladors, l'evolució natural de la seva vegetació i el tràfec cíclic de les anades i vingudes dels animals que hi fan estada.

A cada fragment en prosa (a cada dos com a màxim) s'hi refereix un dibuix d'Uberuaga i un fragment de les peces musicals indicada pels moviments i el minutatge que l'oient pot seguir gràcies al disc compacte adjunt. Emilio Uberuaga, amb els seus paisatges aquarel·lats i les seves formes amb guaix més espès resseguides a llapis, ens ofereix disset moments que són espai i temps a la vegada (són màgics la caiguda de tarda a l'estiu, l'acabament d'una cacera a la tardor i la tempesta de neu a l'hivern) i quatre composicions anunciadores de cada estació més abstractes, més lliures, en què homenatja Matisse, un dels seus pintors preferits.

El petit esquirol vermell és el punt de referència. És el que rep la pluja primaveral, el que olora les primeres flors, el que busca refugi dins de l'arbre quan arriba el fred. El petit esquirol vermell és el nen que prem el play del CD alhora que obre el llibre i mira com és la terra, com és l'ordre lògic i natural de les coses; el petit esquirol observa la gent que envaeix la terra per tenir-ne cura, per fer-la malbé o per aprofitar-la. Escolta i prova de distingir tot allò que Abad Varela, cap del departament de Divulgació Musical en l'Orquestra Simfònica de Galícia i director del seu programa educatiu durant molts anys, li indica que batega al ritme de les notes que va escriure Vivaldi per lloar, gràcies al seu talent, el bell lloc i les belles coses que no va construir l'home.