Tribut al fundador

L'OBC no podia fal­tar als actes d'home­natge a qui va ser el seu fun­da­dor (el 1944, amb el nom d'Orques­tra Muni­ci­pal de Bar­ce­lona) en el cin­quantè ani­ver­sari de la seva mort, amb un monogràfic dedi­cat a Edu­ard Toldrà que va tenir lloc al mateix esce­nari on va néixer el con­junt. La rosa als lla­vis va cau­sar millor impressió que en l'últim con­cert de la tem­po­rada regu­lar gràcies a la magnífica lec­tura que en va fer Marta Mathéu, com­bi­nant amb una veu de gran puresa la sen­su­a­li­tat i la deli­ca­desa que els poe­mes de Sal­vat-Papas­seit dema­nen, i rebent un bon suport de Sal­va­dor Mas.

L'antic titu­lar de la, en aquell temps, OCB no va defu­gir els com­po­nents més bri­llants de l'escrip­tura de Toldrà, ja fos en la dramàtica caval­cada de La male­dicció del comte Arnau, o en el colo­risme de les dues sar­da­nes orques­tra­des per Alfonso, Cam­pe­rola i Sol ixent, inter­pre­ta­des en ordre invers a l'indi­cat al pro­grama de mà. Més relle­vant encara va ser la inclusió de la suite de Lio­nor o la filla del mar­xant, peça massa infreqüent a les nos­tres pro­gra­ma­ci­ons fora del més divul­gat scherzo. Si en aquest frag­ment va des­ta­car la con­cen­trada secció cen­tral, en el Monòleg de Lio­nor Mas hi va abo­car un lirisme de bona llei. Al llarg del con­cert, l'OBC va estar a un nivell més que cor­recte, des­comp­tat algun atac dubi­ta­tiu, i si el metall a vega­des pecava d'excés, els solis­tes de fusta van sig­nar inter­ven­ci­ons més mati­sa­des. Una vibrant Empúries, o la sar­dana ele­vada al rang de poema simfònic, tan­cava un con­cert que, després de les abun­dors recents, espe­rem no pre­ludiï una futura sequera de Toldrà.