La porta del cel s'ha obert

Juny ha estat un mes clau en la historiografia de l'art valencià, a esquenes de moltes de les institucions culturals locals preocupades en altres assumptes i els retalls que no cessen (ja se sap, fa més qui vol que qui pot), en editar-se per la Universitat de Salzburg, Àustria (i la col·laboració de la cartoixa de Portaceli, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, el Centre d'Art d'Època Moderna de la Universitat de Lleida i la Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist) la magna obra Legado artístico de la cartuja de Portaceli. Obras, iconografía, benefactores y artífices en su contexto histórico, de què és autor el reputat historiador de les cartoixes valencianes Francisco Fuster Serra.

L'estudi replega el llegat artístic que la degana de les cartoixes valencianes, i una de les fundacions més importants de la península Ibèrica i els seus territoris d'ultramar sense cap mena de dubte que, fundada en 1272, constituí abans de la Desamortització un vertader tresor arquitectònic, artístic, documental i bibliogràfic a més d'espiritual, avui desaparegut en el pitjor dels casos o dispers arreu del món encara que manté intacta la funció perquè fou creada fa ara 740 anys pel bisbe fra Andreu Albalat.

L'autor ha estat capficat en la seua confecció molts anys de la seua vida i amb aquesta excel·lent aportació, imprescindible per a tot valencià que es pree de ser-ho, completa el seu viarany investigador iniciat amb la també imprescindible Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte, reeditada per l'Ajuntament de València en 2003 amb motiu de la celebració del I. Congrés Internacional de les cartoixes valencianes (El Puig, Serra i Altura).

Ha hagut de ser la col·lecció Analecta Cartusiana, dirigida des dels anys setanta de la passada centúria pel Dr. James Hogg, qui finalment s'ha fet avant per a poder publicar un estudi d'aquesta ambició i caliu. Editor que també ha publicat altres estudis miscel·lanis, congressos i tesis doctorals dedicades a les cartoixes valencianes o els seus principals protagonistes, algunes d'elles respectant la nostra llengua autòctona malgrat el seu caràcter i difusió internacional.

Cal felicitar el seny i perseverança de l'autor, reconegut historiador de l'art de la Universitat de València, qui, sense cap mitjà econòmic ni ajuda institucional, ens regala als valencians i a tots aquells que estimem l'art, la història i el patrimoni documental nostrat un text molt ben il·lustrat de primera magnitud que es remunta als mateixos orígens del regne de València.

La publicació ve a coincidir, a més a més, amb els actes i estudis dedicats a rememorar el Compromís de Casp (1412), esdeveniment de capital transcendència per al regne de València i la Corona d'Aragó en què intervingueren decisivament dos monjos cartoixans d'extraordinari relleu i professos de Portaceli (Serra): Dom Bonifaci Ferrer, General de l'Orde Cartoixà i Francesc d'Aranda, un dels seus benefactors més reeixits.