De sobte, l'últim estiu?

L'últim estiu abans que s'apugi l'IVA estra­tosfèrica­ment i que s'acabi el món, segons les inter­pre­ta­ci­ons més pes­si­mis­tes del calen­dari maia, no sem­bla que la paraula maleïda de cinc lle­tres –sí, crisi– tin­gui una gran reper­cussió en el pano­rama gironí de fes­ti­vals i cicles de con­certs esti­uencs: cada vegada n'hi ha més, es recu­pe­ren alguns que esta­ven hiver­nant –aquest cap de set­mana, el Sant Feliu Fest i el Dar­nius Fest–, d'altres amplien les seves pro­gra­ma­ci­ons perquè cele­bren ani­ver­sa­ris impor­tants –els 50 anys de la Porta Fer­rada– i la majo­ria manté alt el nivell, tant quan­ti­ta­ti­va­ment com qua­li­ta­ti­va­ment. Quan sem­blava que l'oferta de fes­ti­vals no resis­ti­ria la dava­llada d'una demanda amb el poder adqui­si­tiu a mig gas, nei­xen nous fes­ti­vals –a Girona, el Miles­tone Pro­ject i les Nits de Clàssica–; es con­so­li­den fes­ti­vals joves com ara l'Aphònica de Banyo­les, el Por­tal­blau de l'Escala, el Sons del Món de Vila­ber­tran i Roses, el Gas­tro­mu­si­cal d'El Molí de l'Escala i l'Inter­ludi de Calonge; s'observa volun­tat de reno­vació en fes­ti­vals clàssics com ara els de Sant Pere de Rodes i Besalú; Pera­lada, Tor­ro­e­lla i la Schu­bertíada de Vila­ber­tran es man­te­nen com els fes­ti­vals de referència per als melòmans més exi­gents i Cap Roig con­cen­tra el nivell més alt d'estre­lles de tot l'estiu musi­cal català.

Lla­vors, tot és per­fecte i mera­vellós? Evi­dent­ment, no. No tots els con­certs s'omplen –això, és clar, passa aquí i a tot arreu–, els fes­ti­vals patei­xen també el retard, la reta­llada o la des­a­pa­rició d'ajuts ins­ti­tu­ci­o­nals, que s'inten­ten com­pen­sar amb patro­ci­na­dors pri­vats, també tocats per la tem­pesta econòmica. Aquest estiu hem vist alguna grada mig plena, uns quants late­rals buits, algu­nes anul·laci­ons sona­des, etc. No cal dir noms.

També hem vist, per con­tra, excel·lents con­certs i espec­ta­cles, a càrrec de velles glòries i d'artis­tes emer­gents. Si suméssim tots els fes­ti­vals giro­nins, el resul­tat seria una de les con­cen­tra­ci­ons d'artis­tes més gran i diversa de tot l'estiu euro­peu: un enorme fes­ti­val amb molts esce­na­ris simul­ta­nis que pot­ser l'any vinent seran menys –però això ja ho dèiem l'any pas­sat–. En tot cas, no sem­bla que aquest hagi de ser l'últim estiu... de fes­ti­vals.