Com un tsunami

L'actor Ewan McGregor va ser el gran protagonista d'ahir al Festival de Sant Sebastià, on va assistir fugaçment per participar en la promoció de Lo imposible, de J.A. Bayona, i per recollir el premi Donostia; es tracta de l'actor més jove a qui s'ha concedit aquest guardó, fet que l'escocès va atribuir al fet que ha “treballat molt”.

Al marge de la seva pròpia notorietat, la presència de McGregor havia provocat l'expectativa pel fet que el seu viatge a Sant Sebastià va ser objecte d'un periple internacional propi d'una road movie comentat per ell mateix a través de les xarxes socials: “Viatjava sol i, per entretenir-me, vaig convertir el viatge en un projecte fotogràfic.”

Lo imposible, rebuda amb aplaudiments al Festival de Toronto i que també es veurà a Sitges, és un drama humà i catastròfic tan ben rodat com manipulador i sentimental, ambientat en el tsunami que va devastar la costa de Tailàndia el 2004, coproduït entre Espanya i els Estats Units. McGregor assenyala entre els elements que el van fer acceptar el projecte el guió, en què va “veure una senzillesa i honestedat brutals”. “D'altra banda, havia vist L'orfenat i em venia de gust treballar amb J.A. Bayona.” I va afegir: “Fa setze anys que sóc pare, però aquesta és la primera vegada que he pogut explorar aquest aspecte de la meva vida en la meva feina.”

McGregor va tenir paraules d'elogi per als seus companys de repartiment: “Havia treballat amb Naomi Watts a Stay (2005) i volia repetir, però si la família protagonista de Lo imposible resulta creïble com a tal és sobretot gràcies als nens que interpreten els fills, que són absolutament brillants.”

Per la seva banda, Bayona va manifestar que no havia notat una especial diferència a l'hora de fer el salt de L'orfenat a un film amb més pressupost: “Cadascuna d'aquestes pel·lícules s'ha fet amb els diners que calien, i els dos rodatges els vaig viure de manera igual d'intensa.” I va afegir que Lo imposible “ha costat 30 milions d'euros, que per a una producció espanyola és molt. Però a Hollywood hauria costat tres vegades més; també està bé tenir limitacions; si no, no saps ben bé on t'has d'aturar”.