Amor diví i humà

Amb el suggeridor títol d'Amor diví, amor humà, el Trio Kandinsky va oferir un concert amb un interessantíssim programa que va tenir com a protagonista absolut en la primera part el compositor estonià Arvo Pärt. A la segona, el Trio Kandinsky va oferir en estrena absoluta una delicada interpretació dels Tres haikus de Josep M. Guix, un conjunt d'exquisides miniatures que, tal com indica l' autor és «una música breu, concentrada, d'aparença simple i per ser dita a cau d'orella, una música que esberla directament el silenci i que pretén dir més com més calla». Per acabar el programa van interpretar Verklärte Nacht Op. 4, d'Arnold Schönberg, en un arranjament per a trio del pianista, pedagog i compositor polonès Edward Steuermann (1892-1964). Escrita el 1899 per a sextet de corda i adaptada per a orquestra de cambra pel mateix compositor el 1917, amb una revisió el 1943 en la versió Nit transfigurada, participa ja d'aquest inevitable halo de modernitat, misteri i escàndol que serà comú de totes les produccions de Schönberg. Verklärte Nacht és «música de programa», en el sentit que respon a una inspiració extramusical de caire literari; concretament es basa en el poema Zwei Menschen (Dos sers), del poeta modernista alemany Richard Dehmel. En aquesta obra, formada per cinc moviments enllaçats, Schönberg parteix d'una estètica inequívocament wagneriana, derivada directament del Tristany i Isolda. La manca de forma concreta i el llenguatge ple de cromatismes i sense desenvolupaments netament identificables fan que Nit transfigurada sigui una obra de difícil execució, en què els intèrprets han de saber trobar, en el seu riquíssim contrapunt, els espais per fer sorgir les melodies i els colors que s'hi amaguen. Espais que van mostrar plenament els membres del trio, que, a més, van oferir una interpretació acurada en la percepció dels contrastos i van mostrar una articulació discursiva plenament integrada en el desenvolupament formal d'aquesta primerenca obra mestra del compositor vienès.