cultura

Una ciutat de museus i art

Visitar els museus de Girona i descobrir peces fonamentals no deixa de ser un argument interessant per a tots aquells que al darrere de les peces despullades hi saben veure l'evolució de la societat

Lao Tse va escriure que un viatge de mil milles comença amb el pri­mer pas; Julio Cortázar va cons­ta­tar que es podia fer la volta al dia en vui­tanta mons. Tots dos sabien que, com va asse­gu­rar Mar­cel Proust, «el ver­ta­der viatge de des­co­bri­ment no tracta de bus­car nous camins sinó de tro­bar una nova manera de mirar», i encara que el que nosal­tres pro­po­sem no es cap trac­tat d'eru­dició, sí que con­vi­dem el lec­tor, ja sigui de la capi­tal o que vagi o vin­gui a Girona, intenti des­co­brir el lle­gat intan­gi­ble i seduc­tor que guar­den les seves pina­co­te­ques i museus. A la revista que tenen a les mans els ofe­rim una pro­posta des­a­pas­si­o­nada, un recor­re­gut pro­per i edu­cat per una ciu­tat que se'ns pre­senta com una extra­or­dinària pro­posta habi­tada per art, museus i gale­ries que ens per­met recórrer més de dos mil anys d'història i endin­sar-nos en les últi­mes tendències sense moure'ns dels 39,1 kilòmetres qua­drats que abasta el terme muni­ci­pal.

Capi­tal tallada pel riu

Els interes­sats no ho tenen com­pli­cat. Han de saber que en aquesta capi­tal tallada pel riu, on es reflec­tei­xen les cases de la Ram­bla, Santa Clara i l'Argen­te­ria, podrà viat­jar des dels dies en què l'aigua­bar­reig entre el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galli­gants esta­ven habi­tats per caçadors i reco­lli­dors que, armats amb des­trals, llan­ces i gani­vets de pedra, inten­ta­ven aba­tre sen­glars, cérvols o bisons. Les eines es poden veure al museu d'Arque­o­lo­gia o de la Ciu­tat, fins a les dar­re­res tendències, con­cen­tra­des al Museu del Cinema, a la sala con­tem­porània del Museu d'Història de la Ciu­tat o també a través de les pro­pos­tes expo­si­ti­ves que ens arri­ben de les dues gale­ries públi­ques o aco­lli­des a una obra social, o sigui, sense fins pecu­ni­a­ris, com ara la de la casa de Cul­tura Bisbe Loren­zana, la de la Fon­tana d'Or, avui reba­te­jada com a a Cai­xafòrum. Aquesta no tan sols ha man­tin­gut el pres­tigi asso­lit per la Fun­dació Caixa Girona sinó que l'ha sabut mul­ti­pli­car. Si el viat­ger visita els museus i gale­ries de Girona sense pres­ses, es pot tro­bar amb un món cap­ti­va­dor en què pot acce­dir tra­ves­sant les por­tes fora­nes de Sant Pere de Galli­gants, la Cate­dral, el Palau Epis­co­pal, la sina­goga del car­rer de la Força, el con­vent de Sant Antoni de Pàdua, o la Torre de les Aigües, al Mer­ca­dal. És una pro­posta a què últi­ma­ment s'ha afe­git la casa Masó, seu d'una família bur­gesa, catòlica amb ascendència sobre la història ciu­ta­dana que ara els seus des­cen­dents han deci­dit lle­gar a la capi­tal com una pro­posta oberta i didàctica. Si el viat­ger té la ment oberta, pot fer com Costa-Gav­ras, que va apro­fi­tar una visita fugaç per conèixer el Museu del Cinema o inten­tar trans­for­mar el temps en espai i enten­dre que per sobre dels objec­tes ina­ni­mats hi ha una super­po­sició de lle­gats que ens por­ten des del cam­pa­nar de la cate­dral romànica fins a la cadira cone­guda com de Car­le­many, a l'arqueta cor­do­vesa d'Hixam II, la Creu dels Esmalts, les làpides sefar­di­tes del Bou d'Or o l'ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Ho pot fer des­co­brint l'essència d'una Girona mul­ti­cul­tu­ral i oberta que s'ha sabut sobre­po­sar al domini catòlic i oli­garca i pre­sen­tar-se al món com una comu­ni­tat oberta i can­vi­ant.

Visi­tar els museus de Girona, des­co­brir peces fona­men­tals com els retau­les que habi­ten el Saló del Tro del Palau Epis­co­pal, el Tapís de la Cre­ació, l'estàtua jacent de la com­tessa Ermes­senda, el mosaic romà de Can Pau Birol, els mil·lia­ris que guar­da­ven la Via Augusta, les armes empra­des en les diver­ses guer­res, o les màqui­nes que ens van intro­duir a la moder­ni­tat i que avui ens per­me­ten veure el món per més d'un forat no deixa de ser un argu­ment interes­sant per tots aquells que ente­nen que més enllà de les peces des­pu­lla­des hi ha un enun­ciat que ens explica quin va ser l'alè que la va fer néixer i que avui per avui mou la ciu­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.