Un bosc encantador
La pel·lícula d'Óscar Aibar basada en un conte d'Albert Sánchez Piñol presenta candidatura als premis del Festival de Sitges, que es lliuraran aquest vespre
El conte d'Albert Sánchez Piñol El bosc (Les edats d'or, La Campana, 2001) és segons Óscar Aibar “una maqueta, conté tots els elements que desenvoluparia a la seva obra posterior”. El cineasta va presentar a competició ahir al Festival de Sitges una notable l'adaptació d'aquesta història amb elements fantàstics, ambientada a la comarca del Matarranya durant la Guerra Civil, on “els afectes especials prenen més importància que els efectes especials”. La pel·lícula està rodada en versió original catalana, amb uns diàlegs acuradament interpretats en el dialecte matarranyí.
L'argument gira entorn d'un mas amb un secret ancestral: dues nits a l'any, al bosc del davant, apareix una llum misteriosa que engoleix qui s'hi acosta. Amenaçat pels anarquistes, el propietari (Àlex Brendemühl) escapa per aquesta mena de porta a una altra dimensió mentre la dona (Maria Molins) i la filla petita sobreviuen en unes terres amenaçades per anarquistes, comunistes i franquistes.
Metàfora del cinema
“Jo faig cinema per a la gent normal, no busco un públic ignorant o massa intel·lectual”, afirma el director d'Atolladero i El gran Vázquez. El seu objectiu és que “l'espectador aprengui alguna cosa”, i en aquest sentit, la llum del bosc té un significat metafòric: “És com una pantalla de cinema, perquè serveix per aprendre alguna cosa, per millorar com a persona.” Quan preparava el personatge amb Àlex Brendemühl li va dir que el seu personatge havia de passar “de ser Mourinho a Guardiola, que no deixen de ser dues versions d'una mateixa persona, amb un gran ego, però amb caràcters inversos”.
L'actor nord-americà Tom Sizemore, un oficial de les Brigades Internacionals, i Pere Ponce, el cap dels anarquistes, completen el repartiment d'una pel·lícula que atrapa l'espectador amb una hàbil combinació de misteri, drama i petites dosis d'acció. Un film visualment atractiu, ben interpretat i rodat en uns escenaris naturals de gran bellesa. Aquesta barreja de virtuts que la fan candidata als premis del Festival de Sitges, que es lliuren avui.
Psicòpates i monstres en clau de comèdia
La secció Oficial Fantàstic Competició va ser el marc també de la presentació de Seven psycopaths, una barreja de comèdia negra i thriller dirigida pel britànic Martin McDonagh que va ser molt aplaudida. L'argument presenta un cert joc metalingüístic a través de la història d'un guionista (Colin Farrell) que prepara un guió i s'introdueix en els baixos fons. Psicòpates reals, diàlegs plens de sarcasme que evoquen Tarantino o Elmore Leonard, escenes imaginades pel protagonista i un grapat d'actors de culte (Christopher Walken, Tom Waits, Harry Dean Stanton...) es combinen en un guió brillant i traslladat amb efectivitat a la pantalla.
Fora de competició, dins la secció paral·lela Sitges Family, es va veure una altra comèdia, en aquest cas blanca com la neu. La producció animada de Sony Hotel Transilvania ha triomfat a la taquilla dels EUA amb una història que aplega en un hotel Dràcula, Frankenstein, la Mòmia, homes llop i altres criatures de la nit. El director d'origen rus Genndy Tartakovsky explicava ahir a Sitges que “encara que els monstres no se'ns apareixen com a humans, per dins ho són; el que és interessant és mostrar
la metamorfosi que fan”.
