música
La viola de gamba i la veu humana
Jordi Savall va protagonitzar dos concerts en solitari en què va interpretar principalment obres del barroc francès, període en el qual el músic català es desenvolupa amb un elegant mestratge i n'és un reconegut especialista.
Amb un preciós programa basat en el repertori que li va donar fama mundial a principis de la dècada dels noranta del segle passat a través de la pel·lícula d'Alain Corneau Tous les matins du monde, va mostrar, al marge d'alguns petits desajustaments en certs passatges ràpids, la humanitat, l'emoció, la tendresa i la profunditat d'esperit amb què continua sent capaç d'abordar les pàgines de Marin Marais i Saint Colombe, carregant de significació les notes i els silencis.
El programa va estar estructurat en quatre blocs. Cada un dels blocs estava format per tres peces de diferent caràcter, menys el primer que estava format per quatre. A cada bloc Savall li va donar un títol: La reveuse, Les voix humanes, Les pleurs i Le départ.
Abans de començar la interpretació del segon bloc, Les voix humanes, el músic català va voler dedicar el concert a Baltasar Porcel i a Pina Bausch, tot apuntant que «la música és el llenguatge de l'esperit i de la memòria».
La interpretació de les obres va ser rica en matisos i colors. I Jordi Savall va saber aportar la fantasia que requeria a una música basada en la comunicació de petites subtileses que en sorgir del propi instrument semblaven imitar la veu humana. Semblava que fes seves les següents paraules que Jean Rousseau va escriure en el seu Traité de la viole de 1687, i que ell mateix va reproduir tant en el programa de mà com en la interpretació del repertori programat: «La interpretació de les peces de melodia és una interpretació simple, i que exigeix consegüentment una gran delicadesa i una gran tendresa, i és en aquesta interpretació en què més particularment s'ha d'apropar a la imitació de tot allò que pot tenir la veu humana d'agradable i encisadora...» No voldria acabar sense deixar constància del bon plantejament del Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona, que aposta per una diversitat en l'oferta cultural i artística, però sempre amb el segell indiscutible de la qualitat. Un equilibri intel·ligent del qual penso que haurien de prendre nota altres festivals de les comarques gironines.