Un cant a la llibertat
Nou músics de generacions diverses analitzen a Presència el nou escenari polític i el paper que hi poden tenir les cançons
Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Jaume Arnella, Enric Hernàez, Joan Reig, Gerard Quintana, Pau Alabajos, Marta Rius i Carles Belda, músics de generacions ben diverses, protagonitzen aquest diumenge a Presència un nou capítol de la sèrie Diàlegs a l'España. Tots ells comenten els diferents escenaris que es poden obrir a partir de la setmana vinent, reflexionen sobre el paper que ha tingut la cançó en altres períodes convulsos de la història de Catalunya i mostren el seu parer sobre els motius que fan que algunes cançons acabin esdevenint la banda sonora de tot un país.
El dossier es completa amb la reproducció de les lletres de cançons que, a Catalunya, han estat molt més que cançons, com per exemple Diguem no i T'adones, amic (Raimon), L'estaca i Més lluny (Lluís Llach), Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol (Pi de la Serra), Què volen aquesta gent? (Maria del Mar Bonet), Serà un dia que durarà anys (Ovidi Montllor), La gran remor del mar (Ramon Muntaner), Lladres (Al Tall), Et cobriran de blasmes (Esquirols)i La flama (Obrint Pas).
Entre els temes de conversa que van sorgir en aquesta trobada a l'hotel España, a Barcelona, hi ha l'encaix que haurien de tenir els Països Catalans en el procés; la centralitat que en les darreres setmanes ha agafat l'independentisme en el debat polític o la funció que han de tenir els músics a l'hora de construir un país.
