L'amor en temps difícils

Dos extrems: desenes de persones desertant a mig concert sorollosament per les graderies metàl·liques de l'Espai Port del Festival de la Porta Ferrada, com si vulguessin fer més fressa que el feedback de la guitarra de Lou que probablement els resultava insuportable; i a l'altra banda de l'espectre, la gran ovació que va aconseguir no només que sortissin a tocar un preciós I'll be your mirror final, sinó que el fred músic novaiorquès, antic rock'n'roll animal, s'acomiadés del públic obrint els braços i llançant un petó en un gest d'humanitat i d'agraïment que va resultar fins i tot tendre en algú aparentment tan dur com ell. Potser és la manera que té Lou Reed de manifestar que ja no ha de cantar Sweet Jane i Walk on the wild side per acontentar l'audiència, o si més no una part important de l'audiència, que ha crescut amb ell i el respecta, fins i tot quan no li posa les coses fàcils. A més, el seu esperit lliure s'ha expandit encara més des que comparteix vida i creació amb Laurie Anderson. Segurament això l'ha animat a rescatar el maleït Metal Machine Music. Segurament per això ahir Lou Reed estava assegut a l'escenari amb la seva guitarra, de cares a Laurie, no al públic, amb Sarth Calhoun al mig de la parella i de l'escenari creant la columna vertebral electrònica de l'espectacle. Reed es va limitar a citar la remota Velvet (Pale blue eyes) i les obres claus del seu renaixement dels noranta com ara New York i Magic & Loss. I ella va tenir intensos moments narratius com ara Beginning, amb la veu transformada monstruosament per anunciar el principi d'una nova era inquietant, i Only an expert, en què jugant com un bucle amb aquesta frase anaven sortint veritats com el puny sobre la guerra, les tortures, els detergents que semblen explosius –segons els experts–i el canvi climàtic.

Lou i Laurie, com Hansel i Gretel, com Romeu i Julieta, van representar ahir a Sant Feliu de Guíxols la seva pròpia versió de l'amor etern en temps difícils.