Mor Pere-Ignasi Fages, als 70 anys
Periodista, polític, productor i crític cinematogràfic, era fill del poeta Carles Fages de Climent
Pere-Ignasi Fages i Mir, el fill petit del poeta Carles Fages de Climent, va morir ahir a la matinada a Sant Miquel de Fluvià, on vivia des del mes de febrer passat, després d'una llarga lluita contra el càncer. Sempre a cavall entre el periodisme, el cinema i la política, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i durant tres anys, cap de gabinet de Santiago Carrillo a l'exili.
Havia nascut a Barcelona el 1942. La branca familiar del pare era empordanesa, i la família de la mare venia de Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès. Ell se sentia orgullós d'aquests orígens i va acabar vivint a Ordis, a l'Alt Empordà, aquell poble d'on era el sabater que el seu pare havia fet famós.
Pere-Ignasi Fages havia estudiat dret i va acabar la carrera de periodisme. Va començar la seva activitat política encarregant-se de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d'intel·lectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, i va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya. Com que la comunicació de la creació de l'assemblea es feia a casa seva, es va haver d'exiliar a París entre el 1971 i el 1975. En aquest període va fer de corresponsal del Tele-Expres, i com que era militant del PSUC (en va plegar el 1985) va fer de secretari de Carrillo.
De ben jove que portava el cuc del cinema i va dirigir sessions de cineclub a la Casa de les Congregacions Marianes, de Barcelona, sota l'empara dels jesuïtes (on havia estudiat), i promovent unes trobades a Sitges que van ser el preludi del festival de cinema que avui s'hi celebra.
Amb Antoni Kirchner i Jaume Figueres, van obrir la primera sala d'art i assaig de l'Estat espanyol. També feia crítica de cinema a diferents mitjans, des del Noticiero Universal fins a La Vanguardia, i en revistes com ara Nuestro Cine i Fotogramas. Quan van tenir més sales en funcionament es van trobar que els faltaven pel·lícules i van muntar una empresa de distribució amb la qual compraven pel·lícules independents.
Les seves produccions
Més tard va tenir l'oportunitat de produir, i va participar en els films Cabezas cortadas, de Glauber Rocha, i Vampir, de Pere Portabella. Van seguir Umbracle, del mateix Portabella; Més enllà de la passió, de Jesús Garay; Els mars del sud i Olímpicament mort, de Manuel Esteban; Atlantic, Rendez vous, de Claire Sacherman; Els fills del diable, de Claude Gagnaire, i 1492, de Ridley Scott. Va ser president de l'Associació de Productors Cinematogràfics de Catalunya i màxim responsable de l'empresa de producció Cyrk SA. En una entrevista a Presència el 1993, Fages deia: “La normalització en cinema no està feta. Continua sent excepcional el fet d'estrenar, no tenim ni un mínim star system propi. El cinema català té una única virtut respecte a uns anys enrere: existeix.”
La sala de vetlla és al tanatori de la Funerària Vicens de Figueres (avui, de 15 h a 20 h) i les exèquies, demà dijous a les onze del matí al mateix tanatori.