Sense cultura

art. &co

pilar parcerisas

El DOX a Praga

Països emer­gents

Men­tre aquí vivim una con­ge­lació, no només sala­rial, sinó men­tal, entorn de l'art con­tem­po­rani, que fa tan­car cen­tres, espais d'art, labs de pro­ducció i altres estruc­tu­res que fins ara havien fun­ci­o­nat de manera modèlica, com l'Espai Zero d'Olot o el cen­tre de pro­ducció Can Xalant de Mataró, tan­cats gai­rebé per ordre admi­nis­tra­tiva com es feia abans, en altres països aca­bats de con­ver­tir en estats pro­pis o en vies d'aga­far el pri­mer vagó del tren de l'euro, com la República Txeca, els cen­tres d'art emer­gei­xen amb embran­zida en el pano­rama inter­na­ci­o­nal, bé com a aposta pri­vada, bé com a pública. És el cas de l'ano­me­nat DOX de Praga, pri­vat i amb qua­tre anys d'existència, que s'està situ­ant en un pri­mer nivell de pro­pos­tes con­tem­porànies. Al nos­tre país, la crisi dels cen­tres d'art con­tem­po­rani s'està donant tant en l'àmbit públic com en el pri­vat, en una recu­lada que recorda l'empo­bri­ment de final dels anys setanta, quan tot encara estava per fer i cons­truir.

Sis mil metres qua­drats

En els seus sis mil metres qua­drats de superfície, que emplena amb tres o qua­tre expo­si­ci­ons al mateix temps, dis­se­nya un pro­grama que busca inter­can­vis inter­na­ci­o­nals amb Bar­ce­lona (mal moment per engan­xar-nos a la corda inter­na­ci­o­nal) i que n'asso­leix ja amb Nova York i altres punts estratègics del pla­neta. Diri­git per Leoš Válka i amb Jaros­lav Andel com a direc­tor del pro­grama artístic del cen­tre, aquests dies s'hi pre­sen­ten Amor Psyché. Action-Vienna, sobre la dona en l'acci­o­nisme vienès, així com una expo­sició de Jan Kabuk, titu­lada For­ces de resistència, o temàtiques cru­ci­als en el moment que vivim com Car­to­gra­fies de l'espe­rança: canvi de nar­ra­ti­ves, una pro­posta aguda sobre la crisi econòmica, finan­cera, de cre­ació i de cor­rupció de les nos­tres democràcies. Les pro­pos­tes artísti­ques que s'hi pre­sen­ten són crítiques amb el sen­tit de la història, que s'ha esde­vin­gut des de la cai­guda del Mur el 1989 fins ara mateix. Replan­te­ja­ment de la història, fi de la història, progrés i regressió, una pro­posta que inclou fins i tot el movi­ment de pro­testa del 15-M.

Nar­ra­ti­ves de canvi

L'expo­sició Car­to­gra­fies de l'espe­rança, acom­pa­nyada dels debats, con­ferències i dis­cus­si­ons que s'han gene­rat al seu entorn, vol ser motiu d'ins­pi­ració per crear pla­ta­for­mes que gene­rin un canvi en sen­tit posi­tiu i la coo­pe­ració entre artis­tes, acti­vis­tes soci­als, científics i ciu­ta­dans en gene­ral, en l'àmbit local i l'inter­na­ci­o­nal per tal de tro­bar una nova pers­pec­tiva per afron­tar la con­tem­po­raneïtat amb sen­tit col·lec­tiu i crear una nova història comuna. Com a refe­rent del nos­tre país, la presència del pro­jecte Post­ca­pi­tal Arc­hive (1989-2001), de Daniel García Andújar, que ja va ser pre­sent a l'expo­sició Post­ca­pi­tal: Poli­tics, City, Money a la Vir­reina l'any 2006, no ens deixa almenys fora d'aquest pano­rama de reflexió con­tem­porània, encara que els nos­tres cen­tres vagin tan­cant por­tes i una bena als ulls ens vagi situ­ant fora del cir­cuit inter­na­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.