Territori

equipaments

mercè miralles

D'escorxador a biblioteca

Mataró inaugura diumenge la seva segona biblioteca pública. Batejada amb el nom del filòleg mataroní Antoni Comas, té un emplaçament únic, l'antic escorxador. El recinte construït per Melcior de Palau passa del negoci a l'oci en el sentit més ampli: la cultura

El dia que visi­tem la Bibli­o­teca Antoni Comas, a Mataró, falta poc per a la inau­gu­ració. Tot està llest. Lli­bres arren­gle­rats, ordi­na­dors a les tau­les, llum i cale­facció a punt. Només la presència sub­til d'alguna caixa de cartró, alguna pape­rera encara embo­li­cada amb plàstic i un terra aca­bat de polir i poc tre­pit­jat fan pen­sar que alguna cosa hi passa. Hi fa pen­sar, sobre­tot, el fet que hi ha silenci, que els pas­sa­dis­sos estan buits. Falta l'ele­ment fona­men­tal: els usu­a­ris. Això farà un tomb aquest diu­menge. És el dia de la inau­gu­ració. Dilluns comença la seva vida quo­ti­di­ana i ja tenim les pri­me­res acti­vi­tats pro­gra­ma­des: la pri­mera hora del conte, l'11 de febrer, una taula rodona sobre el filòleg Antoni Comas (Mataró, 1931–Bar­ce­lona, 1981), el 21 de febrer, i un reci­tal poètic, l'1 de març.

Fins ara, Mataró ha dis­po­sat de la bibli­o­teca Pom­peu Fabra, que va ser la pri­mera bibli­o­teca pública de Mataró. Es va inau­gu­rar el 1997 –ante­ri­or­ment es dis­po­sava de la de la Caixa Laie­tana–. La Bibli­o­teca Antoni Comas és la segona, per tant, i donarà un ser­vei de pro­xi­mi­tat a la zona de Roca­fonda, l'Espe­rança, Ciu­tat Jardí, El Palau, l'Escor­xa­dor, Les San­tes, l'Havana i roda­lies i també a part de Vista Ale­gre i Molins. Això vol dir aten­dre un 28% de la població de Mataró. De fet, es podria par­lar d'un terç de la població, ja que encara no exis­teix la ter­cera bibli­o­teca pre­vista al pla de bibli­o­te­ques de Mataró.

L'espai. La ubi­cació de la bibli­o­teca mereix un apart. El recinte de l'antic Escor­xa­dor de Mataró, amb diver­ses edi­fi­ca­ci­ons, està entre els car­rers d'Enric Prat de la Riba, de Don Qui­xot i de Fran­cisco Her­rera. Té un accés a l'Escola Bres­sol muni­ci­pal Els Menuts i al res­tau­rant dels Cap­gros­sos des del car­rer de Fran­cisco Her­rera, i a la bibli­o­teca des del car­rer d'Enric Prat de la Riba. Els edi­fi­cis, d'estil moder­nista, van ser pro­jec­tats el 1909 per l'arqui­tecte muni­ci­pal, Mel­cior de Palau i Simón. Es van inau­gu­rar el 1915. La direc­tora, Sílvia Bar­ragán, explica durant la visita: “A part que l'entorn és fantàstic, tenim veïns que són molt interes­sants per a la bibli­o­teca: el bar dels Cap­gros­sos, l'escola Bres­sol...” Hi ha molta feina al dar­rere. “Fer el pro­jecte d'una bibli­o­teca repre­senta, com a mínim, sis anys de tre­ball!”

La bibli­o­teca ocupa les tres naus des­ti­na­des anti­ga­ment a la matança: la nau cen­tral té una superfície útil de 412 m², la nau del cos­tat de ponent té 279 m² i la del cos­tat, de lle­vant, 227 m². Les obres han man­tin­gut aques­tes tres naus i s'ha fet una inter­venció per adap­tar-les al nou ús. Entre mol­tes acci­ons, s'han ender­ro­cat les cons­truc­ci­ons anne­xes a les naus per donar més visi­bi­li­tat a les naus prin­ci­pals. A l'accés per Prat de la Riba s'ha cons­truït un volum vidriat. Hi ha altres volums vidri­ats, més al dar­rere de les tres naus. Allí s'hi han reser­vat espais tan­cats, per a tallers, acti­vi­tats de petit for­mat... L'ampli­tud de les naus s'ha man­tin­gut sense com­par­ti­men­tar. Tot reforça l'espa­io­si­tat: la llu­erna cen­tral, la doble ali­ne­ació de pilars de fosa que supor­ten la coberta, la seqüència de fines­tres amb els vitralls. A la nau cen­tral s'hi ha fet un altell, al llarg de la nau, comu­ni­cat per dues pas­se­res.

És una estrena molt desit­jada. La direc­tora diu: “L'Ajun­ta­ment fa anys que hi fa una aposta molt forta. Les bibli­o­te­ques són els equi­pa­ments més visi­tats allí on estan. La reper­cussió social és enorme!”

les dades
Obres: S'han desenvolupat al llarg de 23 mesos, amb un cost total de 4.466.205 euros. Espai: La superfície útil és de 2.081 m². Fons: La biblioteca Antoni Comas disposa d'un fons inicial de 22.077 documents: 17.609 llibres i 4.468 audiovisuals. Una de les novetats és l'autopréstec. La tecnologia RFID permetrà que els usuaris es facin les seves transaccions de préstec.
Festa
Diumenge 3 de febrer: dia de la inauguració. Comença a les 10.00 h: cercavila de la Família Robafaves, de l'Ajuntament a la biblioteca, amb la música de Xarop de Canya. Per citar més dades del programa: actuació dels castellers, obertura de portes, espectacle familiar...


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.