Què volem dir quan diem ‘tot'?

“Existim durant un temps molt breu, i en aquest interval tan sols explorem una part diminuta del conjunt de l'univers. Però els humans som una espècie marcada per la curiositat”: d'aquesta manera tan humil, gairebé filosòfica però profundament realista, comença El gran disseny, la darrera obra de divulgació de Stephen Hawking, una de les ments més brillants en física i gran divulgador, que ha escrit en col·laboració amb el també físic i matemàtic Leonard Mlodinow.

Ens expliquen per què existeix l'univers i té aquest sistema particular de lleis en lloc d'un altre, per què hi ha alguna cosa en lloc del no-res i per què existim nosaltres, els humans, des de la perspectiva de les lleis de la física. És a dir, el per què del tot. És l'anomenada “teoria M”, que pretén explicar tot l'univers, des de les partícules elementals i els àtoms fins a les galàxies i el big bang.

D'on prové aquest nom tan breu, M, per a un objectiu tan ambiciós? Hi ha diverses accepcions possibles, segons les preferències del físic que ho justifica: M de mare, per ser l'origen de totes les explicacions i contenir les lleis primordials de la física; M de màgia, misteri o miracle, ateses les sorpreses que desperten les seves propietats –que Hawking i Mlodinow ens faran viure intensament en les pàgines d'aquest llibre, molt més assequible que els anteriors de Hawking–, i també per l'aparent capacitat d'unificar totes les interaccions i forces fonamentals de la natura, i M de membrana, per certes característiques tècniques de la teoria.

La conclusió final no deixa ningú indiferent: el tot va sorgir del no-res. Si voleu saber per què, o dit d'una altra manera, si voleu saber què volem dir quan diem tot, haureu de llegir un llibre que es devora fàcilment.