La vida després de Palau i Fabre

Ha fet cinc anys de la mort de Josep Palau i Fabre: “La fun­dació, en aquests cinc anys, s'ha con­so­li­dat.” Parla Pere Almeda, direc­tor de la Fun­dació Palau, a Cal­des d'Estrac. “La mort del fun­da­dor és un moment difícil, perquè és un punt d'inflexió. S'ha aguan­tat, d'una banda, i no sola­ment això, sinó que s'han fet pro­jec­tes impor­tants.” En aquest sen­tit, el de la feina feta, o en procés, es pot citar la cata­lo­gació de l'arxiu de Palau i Fabre. Per exem­ple, les car­tes, els arti­cles... És una tasca exhaus­tiva que no ha aca­bat. “Tenim un arxiu de pri­mer ordre! Per­met fer un repàs de la cul­tura al segle XX.” Queda reflec­tida la relació de Palau i Fabre amb per­so­na­li­tats de tot ordre. Cal inci­dir espe­ci­al­ment en la relació entre Picasso i Palau. En aquest temps ha vist la llum el quart volum de la gran bio­gra­fia sobre Picasso, en aquest cas el període que va de 1927 a 1939: Del Mino­taure al Guer­nica. Es va publi­car l'any pas­sat. Palau ja l'havia tre­ba­llat, res­tava per fer l'edició. Una nova fita de Palau i Fabre en l'uni­vers picassià, en aquest cas de manera pòstuma. Mai no s'insis­tirà prou en l'apor­tació de Palau en la recerca sobre el pin­tor. “Palau i Fabre rees­criu l'uni­vers de Picasso.” No li falta una coma de rigor científic, però conté l'afe­git de la intuïció, tan valu­osa. “Entra a la psi­que de Picasso, però no per dete­nir-se en l'anècdota, sinó per inter­pre­tar-lo, sense fan­ta­si­e­jar. No entra en l'anècdota esca­brosa, no en fa un sai­net. Va saber deli­mi­tar-ho molt.” A Picasso, Palau hi des­co­breix “les vir­tuts del geni cre­a­dor. Gai­rebé en parla com d'un déu. Se sen­tia iden­ti­fi­cat amb la seva volun­tat d'abraçar tants àmbits”. “Volem ser un dels cen­tres picas­si­ans més impor­tants del país i de l'entorn. Si es vol saber més de Picasso, s'ha de venir a la fun­dació.” En aquest sen­tit, s'estan explo­rant mol­tes pos­si­bi­li­tats. Per exem­ple, la cre­ació d'una línia de beques o d'una càtedra, en col·labo­ració amb el món uni­ver­si­tari. Ja hi ha col·labo­ració, i pot ser més estreta, amb el Museu Picasso de Bar­ce­lona. A la fun­dació veuen molt clara una apor­tació con­creta: la rei­vin­di­cació que fa Palau i Fabre del període que Picasso passa a Bar­ce­lona: una època de madu­ració com a artista que li per­met fer el salt a París.