Últim moviment per la dignitat

Era una alarma que no deixava de sonar. La companyia David Campos diu prou i decideix arraconar els espectacles. Costarà que reprenguin l'activitat, desenganyats després d'anys de lluita, amb quasi l'únic suport del públic. La dansa clàssica a Catalunya no aconsegueix superar l'estigma dels anys vuitanta, quan les administracions van fer una aposta ferma per la dansa contemporània (que el mateix David Campos aprova) però que va arraconar voluntàriament la que tenia més tirada per als espectadors (cosa que el coreògraf critica). David Campos ha defensat al llarg de la seva trajectòria l'exigència de la clàssica, però no s'ha resignat a reproduir les coreografies de sempre. Més aviat al contrari, ha volgut revolucionar aquell univers, inicialment incorporant nova sonoritat (com el jazz) i, darrerament, donant lectures contemporànies als llibrets de sempre. Amb un vestuari i una dramatúrgia gens innòcues, sempre amb una intencionalitat. L'actuació de comiat serà avui a les 6 de la tarda al centre cultural Unnim de Terrassa. Les altres actuacions programades per a aquest 2013 s'han anul·lat.

David Campos va anunciar aquesta setmana que plegava, després de 25 anys de carrera a Barcelona. Al 1987, rep amb Irene Sabas l'encàrrec de liderar el Ballet de Barcelona, un projecte en què hi estaven vinculats tant la Generalitat com productors privats. Van deixar el Ballet de Flandes, on eren membres actius des de feia una dècada i van tornar a la seva Barcelona natal. La seva sorpresa va ser quan la Generalitat se'n va desentendre i, com un castell a l'aire, també es van retirar els operadors privats. Ells van optar per fundar una escola de dansa i, paral·lelament, arrencar una companyia pròpia. Campos admet que la primera etapa va ser bastant fantasma, per les dificultats d'estructura, tot i que ja van tenir bones respostes de públic actuant, per exemple, per a grups de turistes a la Costa Brava. L'empenta que agafava artísticament la companyia no es corresponia amb el compromís de les institucions. Fins i tot, se'ls barrava la possibilitat d'actuar a l'Espai (un equipament que servia d'aparador per a companyies professionals de dansa i de música). Després de molta pressió, els van deixar fer unes actuacions puntuals. Van omplir al 100% amb gent que venia amb autocars i tot, recorda agraït el coreògraf. Un fet insòlit per a aquell equipament, comenta Campos. Es van sentir forts per demanar una major implicació de l'administració. Sense èxit. Aquesta primera frustració va comportar un parèntesi d'activitat fins al 2000.Van ser anys de replantejar el projecte. A partir d'aquesta data, van rebre el suport de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Van ser companyia resident des de llavors, van anar trobant major ressò, amb actuacions al Palau de la Música, però també al Romea, o al Gran Teatre del Liceu (on segueixen pagant elevats caixets per companyies neoclàssiques internacionals). Campos lamenta que no es pogués compensar alguna actuació de menys de les internacionals per donar aire a l'autòctona. Sempre ha estat per la porta petita, es lamenta el director.Mai no han actuat al Mercat de les Flors. Tampoc des que l'equipament es dedica a les arts del moviment exclusivament. És reveladora també la poca atenció del TNC per la dansa (ni tan sols contemporània, avui) de casa. La seva alternativa va ser fer temporades als privats. Però el risc és massa elevat. Han decidit penjar les sabatilles de puntes. Diumenge serà una festa.