Pulpopop, més madurs a ‘La batalla dels dubtes'

“A La batalla dels dubtes Pulpopop ja no són els adolescents de la cançó irònica de la figa i ni fan pop tocat del bolet com se'ls havia descrit. A La batalla dels dubtes Pulpopop no és cap broma, Pulpopop és ja un grup madur que demana respecte.” Així es presenta al full promocional el tercer disc del grup gironí Pulpopop, La batalla dels dubtes, que Discmedi publicarà el 12 d'abril, coincidint amb l'estrena del videoclip del primer single, Tres desmais, i amb la presentació oficial del disc, dins del festival Strenes, en un concert que el mateix dia tindrà lloc a la sala Tourmix de Girona. El disc s'ha pogut gravar en part gràcies a les aportacions de 150 petits mecenes, a través del web Verkami.

“La nostra és una proposta d'extrems, que pot agradar o no, però creiem realment que en aquest disc hem arribat a la nostra maduresa. Hem anat a buscar l'essència de la música, de les cançons, perquè parlin per elles mateixes. I, com va dir Eskorbuto, som els mateixos que quan vam començar. Per això aquest disc, plantejat com una unitat amb plantejament, nus i desenllaç, acaba amb una de les nostres primeres cançons, que interpretem només a duo”, afirma Edgar Massegú (veu, piano, percussions, etc.), coautor i coproductor amb Pau Boïgues (guitarres i cors) de les 12 cançons del nou disc. L'última cançó a la qual fa referència és Sean Levitt, un tema anterior al seu primer disc, Cuit! –de fet, ja apareixia en el recull de temes previs Precuit!–, dedicat a aquest excel·lent guitarrista nord-americà mort ara fa uns anys i també, simbòlicament, a tots els grans músics que al llarg de la història no han tingut tot el reconeixement que mereixien.

Després d'haver treballat amb Miqui Puig, que va ser el productor del seu primer disc, ara Boïgues i Massegur han decidit assumir directament la producció del nou disc, durant una llarga gestació de sis mesos que ha inclòs tots els detalls, des de la gravació als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós fins a la portada i el llibret del CD, plantejat com un petit poemari, per subratllar la importància que les lletres tenen per al grup. A la portada del disc apareix una obra del pintor cellerenc Xevi Vilaró, que des de Mèxic està portant a terme una destacada trajectòria internacional, i ja havia fet portades per a Aquitamxé i Mazoni. El contacte amb Vilaró es va fer a través d'una fan mexicana de Pulpopop, Lissete Rangel, i finalment apareixen al llibret del disc tres pintures de les White series de Vilaró –tres, com els Tres desmais–, que són metàfores de l'esperança.

En un moment en què la crisi obliga molts grups a reduir les seves formacions, Pulpopop manté intactes els seus vuit tentacles: a més del binomi bàsic, també hi participen Manel Fortià (baix), Marc Bódalo (bateria), Moisès Hidalgo (trombó i tuba), Xavi Pendón (saxo tenor i efectes sonors) i Raül Gallego (trompeta), més el recentment incorporat Raül Marc Portell (piano i teclats). En el disc també hi col·labora el Quartet Gerió, una formació gironina de corda que ha fet “una feina excel·lent” i que ja fa somiar al grup un “Pulpopop clàssic”, que algun dia oferirà concerts amb cordes i piano de cua.

En la gira que començarà el dia 12 a Girona, l'octet interpretarà primer la majoria de les cançons del nou disc, tal com hi apareixen ordenades, i després faran una immersió en el seu repertori anterior.