Romànic amagat
La retirada de la còpia d'escaiola del Pantocràtor fa emergir restes de la pintura original. La còpia dels anys 60 es quedarà a la vall de Boí un cop restaurada
Els treballs per netejar el frontal i els laterals de l'absis de l'església de Sant Climent de Taüll estan deixant al descobert, com s'havia previst, restes del Pantocràtor romànic original, traslladat als anys 20 del segle passat cap a Barcelona, on es troba exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Les restes originals han aparegut darrera de la capa d'emblanquinat que es va posar als anys 60 per col·locar-hi la còpia d'escaiola del pintor Ramon Millet que ha estat exposada dins de l'església durant els darrers 50 anys.
La retirada de la còpia de Millet i la neteja de l'absis es va començar a fer el mes de març amb l'objectiu de deixar tota la paret nua i neta i poder-hi projectar, llavors, una imatge virtual del Pantocràtor original del MNAC. Segons han explicat fonts del Departament de Cultura a aquest diari, les troballes de restes originals no han aturat en cap cas el calendari previst i aquest estiu ja es podrà contemplar el Pantocràtor de Taüll in situ gràcies a la projecció digital.
Les restes que han aparegut són alguns traços de dibuixos inicials i restes de les capes profundes de la pintura romànica original. Quan a l'any 1920 es va retirar la pintura original de l'església, no es van arrencar totes les capes del conjunt, i a sobre d'elles s'hi va aplicar llavors una capa d'emblanquinat que les ha mantingut ocultes. Fins ara. També, segons han explicat a l'agència ACN els tècnics que treballen aquests dies en la neteja i restauració del conjunt, han quedat al descobert tres finestres i pintura primigènia anterior al 1123, data que apareix en l'obra.
Les tres finestres han aparegut a la part interior de l'absis i estan relacionades amb les que ja es coneixien que estan situades a la part exterior. Gràcies a la retirada de la capa d'emblanquinament que la tapava, ara se sap no només que existeixen, sinó que han aparegut policromades.
Les mostres de pigments d'aquestes restes originals donaran ara nova informació sobre el material i les tècniques utilitzades pels artesans romànics de l'època. L'obra del Pantocràtor de Taüll, d'autor anònim, s'atribueix al Mestre de Taüll, que podria haver estat un dels grans autors del romànic en esglésies pirinenques catalanes i occitanes durant el segle XII.
Les restes que ara han estat descobertes seran tractades per tal de consolidar-les i fixar-les, i quedaran integrades en el nou absis i en les futures projeccions virtuals que s'hi faran.
A més de les petites restes que ara han aparegut, a les parets de l'església de Sant Climent de Taüll ja n'hi havia d'altres, de restes originals, que en el seu dia no es van traslladar a Barcelona. Algunes d'elles van quedar fa mig any a la vista, quan es va retirar una biga de fusta darrera de la qual encara hi havia restes de la pintura original. D'altres es van descobrir tres anys enrere, arran d'unes excavacions a peus de l'absis, i l'any 2000, les figures de Caín i Abel en una columna lateral de l'absis.
Totes aquestes porcions del fresc romànic original quedaran integrats en el sistema de projecció sobre el qual està treballant el Departament de Cultura de la Generalitat i que estarà enllestit a l'estiu. La projecció consistirà en la reproducció sobre l'absis i les parets laterals d'una imatge digitalitzada mitjançant tècniques de mapping, que permeten fer-ho sobre superfícies irregulars en tres dimensions i amb uns efectes d'il·luminació, textura i realisme que tenen en compte els porus, esquerdes i relleus de la pedra sobre la qual es projecta. El projector tridimensional necessitarà de diversos focus que quedaran fora de l'abast de la vista del públic. Segons va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, quan es va presentar el projecte el mes de març, el resultat serà gairebé tan realista com tenir l'original a l'església.
La còpia, a la vall de Boí
Aquesta operació de substitució de la còpia del Pantrocràtor per una projecció virtual sobre les parets originals de l'església es fa per una import de 390.000 euros, que aporta íntegrament La Caixa a través del programa Romànic Obert que impulsa l'obra social d'aquesta entitat financera amb el Departament de Cultura de la Generalitat. El motiu principal ha estat la degradació de la còpia de Ramon Millet als anys 60, perquè presentava ja unes primeres esquerdes i hi havia el dilema de restaurar-la o canviar-la. S'ha optat per la segona opció. La còpia, que ja ha estat retirada, es restaurarà igualment, i serà instal·lada de nou a la vall de Boí. L'alcalde, Joan Peralada, va anunciar a través de l'agència ACN que l'obra anirà a l'edifici del Molí, de propietat municipal. Amb tot, Peralada no abandona el vell somni del municipi, de tornar a tenir l'original del MNAC de nou a la vall.