Teatre

CRÍTICA

Jordi Bordes

Sublim ambigüitat d'estranyesa

Pere Arquillué desdobla les dots d'interpretació per a una peça d'humor i d'horror

Pere Arquillué recupera una obra que va triomfar al Grec del 2010, de tal manera, que va deixar gent al carrer. L'obra també va fer una notable gira per les programacions municipals. És un text de subtilitats, que la mirada d'Àlex Ollé i Miquel Gorriz el situen en una mena de llimbs. No se sap si és el pare o és el fill. Si és viu o si és mort. Sí és deficient, boig o lúcid. Si és botxí o víctima dels sentiments. L'actor es desarma i deixa que aquest personatge turmentat entri ben endins de les ninetes dels seus ulls. Fins i tot, en el moviment, es transmet una estranyesa que fa el personatge empàtic i estrafolari alhora. La seva actitud provocaria inquietud en la boca d'un metro, com la d'un fill desorientat que no sap si casa seva és en una direcció o en una altra.

Arquillué és un actor veterà que s'atreveix amb un text que també han treballat altres primers actors contemporanis europeus, com el lloat Martin Wuttke, tot i que per culpa de les retallades al Teatre Lliure (el canvi de direcció artística també hi coincideix) les posades en escena del teatre alemany hagin causat baixa. La seva ambigüitat permet una exhibició d'emocions. Però Arquillué, tot i jugar amb una amplitud de sons, de mostrar-se dèbil tot i la seva corpulència, decideix plantejar els interrogants i evitar respondre res. És l'espectador el que ha de dissenyar els com i els perquè d'aquest home perdudament enamorat, probablement, d'un error o d'un terrible malentès.

L'actor ha abordat una complexitat de personatges molt variada. El de Primer amor, cal situar-lo ben a prop d'un altre món fosc, el d'Ensam (Sol) d'August Strindberg (TNC, 2008), en què la buidor d'un home entrat en la cinquantena es rendeix a l'evidència apocalíptica. És un ésser que no compta per a ningú. A Primer amor sembla que hi ha, en canvi, una certa revolta, un inconformisme que el redimeix davant del públic. La seva exposició, però, és d'autòpsia emocional. Es veuen les marques, les ferides, però és l'espectador/investigador qui ha de discernir si és follia o generositat.

PRIMER AMOR
Samuel Beckett
Direcció:Àlex Ollé i Miquel Górriz
Intèrpret: Pere Arquillué
Data i lloc: Dimecres 15 de maig, a la Sala Villarroel (fins al16 de juny)
Premi Nacional de Cultura 2011. Premi Butaca 2011 al millor actor. Premi Ciutat de Barcelona 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.